Un gir necessari

Ja tenim nou president de l'ANC. Jordi Sànchez i Picanyol –el que va ser un dels màxims dirigents de la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes– és el substitut de l'emblemàtica Carme Forcadell. El nou lideratge d'Assemblea Nacional Catalana té a davant una feinada terrible; sobretot, per tal d'ampliar la base social de l'independentisme i poder arribar bé a tots els racons del país; és a dir, d'aconseguir apropar i normalitzar el discurs sobiranista en tots els diversos paisatges polítics de la rica i variada geografia de la nostra estimada nació catalana.

Jordi Sànchez i Picanyol és actualment la persona clau que necessita el procés. És la persona adequada en un moment en què cal més consens, més diàleg i un gir social nítid. A hores d'ara ens cal redissenyar el camí, per tal d'ampliar la base; és a dir, que més forces polítiques i associacions de la societat civil s'afegeixin al full de ruta. Doncs bé, amb aquesta diagnosi, amb aquesta radiografia de la situació actual, Jordi Sànchez és el millor per a dirigir una associació –tan cabdal i fonamental de la societat civil catalana– com és l'ANC. Jordi Sànchez i Picanyol és un gran activista social i, alhora, té bons contactes amb el món polític; és una persona pragmàtica i realista però també disposa d'un molt bon currículum com a entusiasta de les lluites cíviques per mobilitzar la societat: representa, alhora, el seny i la rauxa. Al meu entendre, el nou president de l'ANC sabrà encarrilar un nou consens, sense rebaixar continguts; en aquest sentit considero que ha actuat molt bé en relació amb la vidriosa qüestió de la llista única. Ara, el més important –d'aquest gir social imprescindible– és fer possible que tots els que no estan d'acord amb la política completament unionista, assimilacionista i agressiva del PP, s'afegeixin al consens nacional de mínims, és a dir, a favor del dret a decidir. En relació amb això considero que Podem, ICV, EUiA, UDC, el PSC i Barcelona en Comú han d'integrar-se en el gran corrent d'opinió, amb tots el matisos possibles, a favor que el poble català pugui decidir –lliurement, democràticament i sobiranament– el seu futur.

Ara i aquí, Jordi Sànchez ha d'encapçalar aquest gir social indispensable, per tal de fer de l'independentisme l'autèntica clau de volta que ha de permetre el canvi en majúscules; és a dir, que sigui l'instrument primordial perquè la gent pugui viure millor i el país pugui modernitzar les seves infraestructures.