Retards

Segurament deu ser consubstancial amb el tarannà de la gent del nostre país i potser ja no té remei, però penso que amb una mica de bona voluntat, unes unces de rigor i, tal vegada, algun toc d'atenció, s'hi podria començar a posar remei. Em refereixo als compliments horaris a casa nostra i al temps de “cortesia” que se sol donar per aquells que sempre fan tard, ja sigui en una conferència, una presentació de llibre o un concert. No tenim cultura de puntualitat i això es fa notar en quelcom tan important com són els horaris dels trens. Des de fa temps ja no tinc l'obligació diària d'anar amunt i avall, i a Barcelona hi vaig de tant en tant agafant gairebé sempre els combois de mitjana distància, que són els que et deixen al passeig de Gràcia. Doncs bé, tot i que agafo el tren en diferents dies de la setmana i no pas sempre a la mateixa hora, no recordo cap dia que hagi anat puntual. En tres ocasions el retard ha superat els vint minuts i, per tant, Renfe s'obliga al retorn de l'import del bitllet. El problema és que t'has de presentar a “atenció al client” vint-i-quatre hores després d'haver-se produït l'anomalia, i, per tant, només reclamen la devolució els jubilats i quatre gats pacients. Els altres dies, els retards han estat moderats, entre 5 i 10 minuts, però el que em crida l'atenció és que, en general, els usuaris s'ho agafen amb la més absoluta normalitat, ningú no protesta, pell morta. Naturalment, em refereixo a una certa rutina, una “normalitat” de funcionament pràcticament diari i no a l'escandalosa i, certament, extraordinària fallada electrònica que fa uns dies va afectar més de 80.000 persones. Subscric les queixes dels usuaris pel que fa a l'escassa sinó nul·la informació que s'ofereix als viatgers, una prova evidentment no superada. De vegades Renfe informa (no pas sempre) per megafonia del suposat motiu del retard si aquest és considerable, però no he sentit mai que demanin disculpes ni que diguin als passatgers que tenen dret al retorn de l'import pagat per un viatge que no ha acomplert l'horari previst. Els retards són un problema les arrels del qual s'endinsen en la profunditat dels costums més ancestrals i, per tant, intentar canviar això pot ser tan inútil com voler canviar la llei electoral catalana sense tocar l'assignació d'escons. Com lluitar contra el costum de començar els actes amb uns minuts de “cortesia”? Cortesia que, és clar, sempre és pels que arriben tard a l'acte no pas pels que han estat puntuals a la cita. Què està fallant?