Per un futur millor
Ens calen uns altres continguts, una diferent forma de treballar-los pedagògicament i uns nous professionals docents que atenguin de forma més efectiva, inclusiva i personal el nostre alumnat
Resten menys de quatre mesos pel 27-S i encara estem encallats discutint qui s'apunta i qui no, amb quines condicions i en quines no, a un full de ruta que ens ha de portar, si el mandat democràtic així ho determina, envers la construcció d'un nou estat. A hores d'ara tothom ja ho hauria de tenir clar, i aquelles forces i entitats que opten per la construcció de la independència del país haurien d'estar divulgant les propostes que, en tots els terrenys, formulen per al nou estat que aspiren a construir. Queda poc temps per a convèncer amb arguments sòlids aquells que dubten de la millora general que tindria el nou escenari o que, simplement, els angoixen i els amoïnen les vicissituds d'un procés que, inevitablement, comporta elements d'incertesa en molts terrenys.
Davant d'això, la millor vacuna
és emplenar de contingut realista i il·lusionador cada aspecte de configuració del nou estat. El gran canvi exigeix un enorme esforç i hom només estarà disposat a afrontar-lo si en l'horitzó albira que el
resultat valdrà la pena. I quin element pot ser més important de cara al futur que ajudar a bastir un nou país on els nostres fills i néts puguin gaudir d'un estat que prioritzi, abans que res, la més excel·lent i alhora equitativa educació? Tanmateix, aquest horitzó no engrescarà ningú si
només es queda en proclames indeterminades i eslògans publicitaris. Cal entrar en el contingut.
Catalunya necessita dissenyar i dirigir el seu propi sistema educatiu. I ho pot fer assumint el llegat històric de renovació pedagògica que forma part de la seva idiosincràsia i constitueix una sòlida base de cara al futur. La construcció d'un nou estat ens brinda l'oportunitat única de formar part del grup de països que lideren les majors transformacions educatives en un temps de crisi generalitzada dels sistemes escolars tradicionals.
Hem d'aprofitar l'onada de gosadia que irremeiablement comporta la construcció d'un nou país per a transformar profundament l'educació escolar. Això vol dir plantejar canvis en un currículum que s'hauria de bastir abandonant l'actual model rígid d'assignatures isolades tot contemplant, per contra, els coneixements de forma holística. Això permetria als nostres infants, no només adquirir la capacitat per a conèixer el món, sinó per a explorar-lo, descobrir-lo, experimentar-lo i, tot reflexionant-hi, poder arribar a transformar-lo. També ens caldria impulsar una organització escolar basada en la diversitat de projectes i de metodologies didàctiques, però compromeses totes elles amb paràmetres de màxima qualitat. Per fer això es requeriran nous perfils docents que permetin configurar la docència a partir del treball en equip de mestres diversos (multidocència simultània) i atendre, així, de forma més personalitzada a un alumnat que, també al seu torn, es mostra cada vegada més divers.
En definitiva, per aquest nou sistema educatiu ens calen uns altres continguts, una diferent forma de treballar-los pedagògicament i uns nous professionals docents que atenguin de forma més efectiva, inclusiva i personal el nostre alumnat. Volem un nou estat perquè, entre d'altres fites, es proposi oferir als seus ciutadans la millor educació possible. I aquest argument és invencible. Qui no s'adherirà a una empresa que persegueix garantir la millor formació per als seus fills? Ningú renunciarà a aquest objectiu per la simple por dels canvis o per prejudicis ideològics. Un futur millor per a tots està en joc.
