Pactes postelectorals

Encara que sigui impopular, defenso la idea que tots els pactes postelectorals són legítims, encara que serveixin per arrabassar l'alcaldia al candidat més votat. I ho defenso en tots els casos, no només en aquells en què l'arraconat és alcaldable del Partit Popular. Tenim un sistema de democràcia representativa, en què qui escollim els ciutadans no són presidents ni alcaldes, sinó diputats i regidors a qui deleguem la decisió de triar el president o l'alcalde. I fins ara s'ha demostrat que és un sistema vàlid. Sortir a fer proclames a favor de respectar l'alcalde més votat no té solidesa si no hi ha al darrere una proposta de canvi profund del sistema electoral. De fet, ja hi ha una manera que el més votat sigui alcalde: que obtingui majoria absoluta, perquè aleshores sí que es considera que el suport que té ha de ser incontestable.

Defenso els pactes postelectorals també perquè són sinònim, gairebé sempre, de governs de coalició. Vivim en un país on no hi ha hagut fins ara tradició de governs multipartits, i quan n'hi ha hagut han topat amb fortes crítiques i una incomprensió generalitzada d'una part important de la població. Això haurà de canviar, ja que amb l'aparició de nous partits i la fragmentació política que se'n deriva, per força hauran de sumar diverses forces per construir majories de govern. I no tinc cap dubte que això és positiu; l'experiència europea –en què els governs de coalició són el pa de cada dia– demostra que es governa de manera molt més consensuada, ja que les decisions polítiques s'han de treballar més i quan veuen la llum tenen ja un suport molt transversal.

No es pot dir, en cap cas, que hi hagi pactes postelectorals il·legítims, i no ajuda la democràcia que es titllin de frau a l'electorat. Sisplau, com a societat plural que som donem la benvinguda al multipartidisme i demanem als partits que debatin, que sumin, que pactin, que facin coalicions. Un pacte sempre serà molt millor que una majoria absoluta.