Bibliotecària i cariàtide

“Ai, Maria d'Agullana,/ quin cos tens més vincladís/ de tanagra emporitana,/ maniquí de Tamarís!” Fages de Climent constatava que Maria Perxés havia estat una dona atractiva –un maniquí de la seva botiga de moda. I culta; l'epigramista confirma que va ser molt més que bibliotecària: “Dona Maria d'Agullana,/ com que té estudis superiors,/ distribueix entre els doctors/ sabiduria ciutadana.” Maria Perxés va ser celebrada pel poeta nascut al carrer de Monturiol com a cariàtide, una de les muses del Fages tardoral, entre les quals la poeta Montserrat Vayreda i una altra guapa, Matilde Escudero, esmentades així: “La Maria d'Agullana,/ la Montserrat de l'Antiga,/ la Matilde dels ulls d'or:/ són la botticel·liana/ trilogia que abriga/ la nuesa del meu cor.” El cor. El de la Maria va dir prou la setmana passada per sorpresa d'amics i coneguts perquè feia dos dies que l'havien vista a plaça fent la compra. La filla del mas Perxés, que havia fet el batxillerat al Muntaner, va ser al davant de la biblioteca “de la Diputació” entre 1953 i la jubilació. Discreta i elegant, era resolutiva quan calia aviar adolescents sorollosos –per alguns és el primer record que en tenim de fa mig segle–, i molt eficaç i sol·lícita quan se li demanava consell sobre els llibres que convenia consultar per tal o tal altre tema; i aquests també són records, més sòlids. Va compaginar la biblioteca del carrer Ample amb l'esmentada Tamarís de novetats en moda femenina; va emprendre la restauració i consolidació del mas Perxés, herència familiar, avui conegut per l'estada que a principis de 1939, durant la Retirada, hi van fer diverses personalitats de la política i la cultura: Companys, Aguirre, Fabra, Rodoreda...; la Maria va maldar per tornar-li el goig que feia abans que un comitè els en tragués el 1936 –ella tenia 9 anys. Va formar part els anys cinquanta i seixanta de l'afecció per la cultura que es produïa entorn dels pintors i de Fages; ja jubilada, la Figueres més recent la recorda com una de les més assegurades assistents a tots els cursets, conferències, presentacions, col·loquis... organitzats per les entitats urbanes. Veïna de Montserrat Vayreda, particularment la recordo en una mena de “sessions il·lustratives” sobre poetes empordanesos amb què la seva amiga m'obsequiava de tant en tant, apuntant com qui no vol la cosa una data, un nom, un episodi que es resistia a emergir de la memòria de la poeta. Descansi en pau la Maria després d'empènyer quaranta anys perquè fos cert el que més o menys va escriure santa Teresa de llegeix i guiaràs, no ho facis i et guiaran.