Opinió

LA GALERIA

Col·lisió de drets

Com es retorna l'honorabilitat a les persones honrades que no han comés cap mena de delicte

La pena del telenotícies és la vergonya que passen els polítics i càrrecs públics imputats o detinguts, habitualment per presumptes delictes de corrupció, que surten en els informatius de les televisions o en imatges fotogràfiques a les planes dels diaris. En alguns casos, per a aquells que arriben a judici hi haurà sentència i condemna o absolució. En el primer supòsit, ningú no qüestionarà que en les hemeroteques i videoteques hi quedaran per sempre aquelles imatges tan emprenyadores que es van publicar i van obrir els informatius quan es va saber del fet delictiu. El més fumut és per a aquells altres casos, en què la persona que s'ha vist empastifada en els mitjans per un afer d'aquesta mena després ha estat absolta de tot.

A ningú no li agrada sortir a les notícies com a presumpte delinqüent, encara que ho sigui, com tampoc no li agrada que es publiqui que ha estat imputat per un cas de corrupció.

La qüestió és com es retorna l'honorabilitat a aquells que són persones honrades i que no han comés cap mena de delicte ni cap actuació poc ètica.

No són la majoria els que després s'ha vist que han estat injustament acusats, però n'hi ha.

Dissortadament, també passa que massa sovint i massa personalitats del món financer i de la política han estat enxampats en casos de corrupció, i també molts se n'han sortit, gràcies al tortuós camí del món jurídic i processal. Són casos que als ulls de tothom queden impunes, i en els quals l'única condemna que hauran patit els afectats serà l'anomenada “pena dels telenotícies”.

Fora del món polític i de les finances també hi ha injustícies, innocents a qui toca el rebre i delinqüents que se'n surten. Ni el món, ni la política, ni el periodisme, ni la justícia són perfectes. És una llàstima!

Però aquestes imperfeccions del sistema, en una democràcia, no es resolen a cop de decrets ni pactant lleis que serveixen només per salvar l'honorabilitat d'uns quants, i en canvi, limiten i coarten un dret fonamental, com és el dret a la informació. Si no es pogués informar gràficament de polítics i financers imputats, ni dels policies quan fan actuacions amb cert “excés de zel”, viuríem en un país informativament poc democràtic.

Si mirem cap als EUA veurem com aquest tipus d'informacions sovint els permeten posar al descobert trames polítiques i molts abusos policials.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.