Llums i ombres

Vaig ser un dels 9.500 espectadors que van omplir l'estadi de Montilivi diumenge passat amb la il·lusió compartida de pujar a primera divisió, i vaig ser també un més dels que van quedar desconcertats pel que va passar, per l'estrany partit del Girona i pel desenllaç final, amb la pèrdua de l'ascens automàtic a la divisió d'honor del futbol espanyol. Potser hauria estat massa bonic. Segurament els déus estadístics deien que no tocava donar-ho tot per la menjadora sinó que s'havia de compartir el neguit i el patiment. Veníem de les llums del reconeixement del restaurant dels germans Roca com el millor del món segons la llista de la prestigiosa revista anglesa Restaurant, de l'anunci de la productora americana HBO afirmant que rodaran alguns capítols de la sèrie Joc de trons aprofitant els paisatges naturals de pedra vella de la ciutat i potser no era el moment de tocar el cel de l'esport professional tan aviat. Ens queda, és clar, l'esperança d'aconseguir la plaça mitjançant el triomf en la repesca del play-off però, francament, jo sóc dels que no veuen clar que ens en puguem sortir. Amb tot, ens queda el desig i la il·lusió, però també la realitat d'una ciutat que no viu la realització d'un somni sinó la materialització d'una feina continuada en el temps, l'empenta de la seva gent i l'evidència d'un projecte de primera que recull la lògica dels seus fruits. L'ascens directe del Girona FC hauria estat la cirereta que hauria coronat el pastís de la il·lusió col·lectiva, però no hi ha dubte que ens queda tota la base, i aquesta està feta d'una matèria primera consistent i duradora. L'ombra passatgera d'una derrota que va tenir la desgràcia com a aliada però també mèrits propis de joc espès en la segona part, queda plenament compensada per les moltes llums que es projecten a la ciutat i que s'expandeixen arreu. Efectivament, només així s'entén que la guia de la ciutat que des de no fa gaire ja està disponible a les dues plataformes digitals que hi ha al mercat tingui descàrregues provinents de Rússia, França, Bèlgica, la Xina, el Canadà, Anglaterra, Suïssa, els Estats Units, etc. És gent de tot el món que té interès a conèixer la ciutat i accepta pagar els dos euros d'aquesta aplicació que recull no només la ciutat monumental i el barri jueu sinó també els seus misteris i llegendes. Girona ja fa temps que és a primera divisió, i per dura i dolorosa que hagi estat la bufetada, l'ensopegada de diumenge no ens hauria de fer perdre de vista aquesta realitat.