Excloents

Un dia de juny de 1715 –per tant ara fa 300 anys–, el vicari general de Barcelona, que responia al nom de Baltasar de Bastero, va exposar l'obligació dels habitants de la ciutat “d'obeir, servir i venerar Nostre Rei i Senyor Felip V”. La pena per no complir el precepte per als fills d'aquella Barcelona dessagnada per la guerra i pel terrible setge borbònic era de pecat mortal. Si volen saber més detalls sobre què volia dir pena de pecat mortal, preguntin què li va passar unes setmanes abans, al general Josep Moragues, que després de ser torturat i executat va tenir el cap penjat dins d'una gàbia de ferro durant 12 anys dalt del portal de Mar de la ciutat.

Més de dos segles després, els exèrcits franquistes van entrar per la Diagonal i van ocupar la capital catalana. Una de les primeres mesures que van prendre per tal de purificar aquella societat malalta que acabaven de vèncer va ser depurar les principals institucions del país, entre aquestes el FC Barcelona. En aquest sentit, i per no donar treva al banyeta, un altre dia de juny –en aquest cas de 1939– van organitzar una mena d'exorcisme al camp de les Corts destinat a salvar un club “inducido por espíritus malignos empeñados en empañar con una política turbia y separatista las glorias alcanzadas en el terreno de juego por tan histórica entidad”.

No sé per quina raó aquests dies em volten pel cap aquests dos fets. Potser hi tenen alguna cosa a veure les manifestacions de l'erudita Sánchez-Camacho en el sentit que “el nacionalisme excloent és contrari als principis catòlics”? És clar! Per nacionalisme excloent, el nostre. I per principis catòlics, els seus: els del vicari Bastero, els de Franco sota pal·li o els del seu company de files, el ministre Fernández Díaz, mentre s'agenolla a resar per la salvació d'Espanya en un lloc tan angelical com el Valle de los Caídos. Amén!