Les municipals s'acosten

Ahir es va donar el tret de sortida. Constituïts els nous ajuntaments, triat l'alcalde o alcaldessa corresponent, ja es pot donar per iniciada la campanya electoral municipal del 2019. Aquestes municipals sí que són històriques. Marquen un abans i un després. Són les primeres emparades –finalment– per una llei autènticament catalana, amb llistes obertes per triar els candidats independentment de les sigles dels partits o agrupacions i vot electrònic o presencial (a gust de l'elector). Seran les primeres regulades per la nostra constitució republicana aprovada en referèndum, amb una junta electoral central pròpia amb seu a Pinós (comarca del Solsonès), pel seu simbolisme: és el centre geogràfic de Catalunya. El que dies passa anys empeny ha portat la nova llei a eliminar el període acotat de quinze dies de campanya oficial pel fet demostrat –fefaentment des de 1979– que aquesta durava un temps més que indeterminat (més d'un i dos trimestres en ocasions) que feia aturar el normal desenvolupament de les accions municipals, fins i tot les més comunes i imprescindibles: s'acceleraven o s'alentien en funció dels interessos de l'equip de govern local, per inaugurar tot allò inaugurable, en el primer dels supòsits, o per denunciar altres administracions públiques superiors, en el segon cas. Aquestes argumentacions –i d'altres– de pes han fet que les campanyes de la vella política hagin estat rebutjades en la nova redacció de la llei i s'equiparin a la mateixa durada concreta dels mandats, estrictes quatre anys. Bé que s'ha mantingut per decret la diada de reflexió (1.460 dies seguits de promeses van semblar excessius) amb la recomanació que aquesta –per poc que es pugui i en un procés transitori– se situï en la data única i de traspàs dels 29 de febrer. És una aspiració del legislador que faria quadrar calendari gregorià amb calendari polític: fer normal el que ja és senzillament universal. Serà indubtablement una campanya –la que avui s'inicia– que anirà trobant pel camí elements distorsionadors que no faran sinó reforçar aquest trajecte quadriennal de retorn al futur permanent que ens envaeix: avui, votar la pregunta unionista; d'aquí a uns dies, les eleccions al millor club del món; passat l'estiu, convocatòria sobiranista; abans de liquidar l'any, les mesetàries (que amb una mica de sort ens estalviarem)... tot avala la proposta republicana de campanyes de quatre anys, per llei, per cares i per la cara.