El viacrucis de la renda, jubilat

Se'n va anar al gestor de sempre, com una rutina anual, per fer això de la renda. Res, un tràmit. De fet, els d'Hisenda ja ho tenen tot. Una comprovació davant l'ordinador, deixar que el programa faci la feina i saber si aquest any pagarà 50 euros o n'hi tornaran 20, que és el que passa sempre.

Val a dir que la senyora s'ha jubilat aquest any. Ah, caram!! S'ha jubilat. Això canvia les coses.

Que ha cobrat més que l'any passat? No, més no. Diria que igual, o poca diferència. Jo no he pas notat canvis. Entesos.

Doncs miri, senyora, els amics d'Hisenda i el programa que fa els càlculs diuen que ha de pagar tres mil euros i escaig. Com diu? Que s'ha begut l'enteniment? S'ha equivocat algú. Les dades deuen ser errònies. Que no, que tot està bé, però...

La senyora s'enfada. No li agrada que li prenguin el pèl. Ni els diners, és clar. I comença un viacrucis de visites: a la Generalitat, que era on treballava abans, a classes passives, que són les que ara li paguen el sou cada mes, a casa d'un amic jubilat de temps, a Hisenda... Tothom s'adona de l'abús, sense saber explicar ben bé com pot explicar-se.

Bé, sí que li van trobant detalls: que si el pagador de quan treballava havia calculat la retenció només sobre els mesos que havia d'anar a la feina, que si els de les classes passives també... Però tanta diferència feia de mal entendre o explicar. O, potser, és que la senyora jubilada no tenia cap ganes d'acabar d'entendre que hauria de pagar el mig milió llarg de pessetes.

Com que no n'acabava de treure l'aigua clara i no apareixia l'error que ella encara creia evident, va tornar al gestor. Ara duia tots els papers fruit de les seves visites. Van repassar-los acuradament, xifra per xifra, amb paciència digna de millor causa. Tot anava quadrant. On era el problema?

Van treure la declaració de l'any passat. Havent cobrat pràcticament el mateix, li tornaven 6 euros. Acarats els dos documents, es va entendre el problema: els simpàtics funcionaris que li pagaven la jubilació, potser per animar una col·lega que passava “a millor vida”, no li feien cap retenció. De manera que podia creure que guanyava tant com quan treballava sense haver d'anar a la feina. Molt bé. Però ningú va avisar la senyora que quan arribés el moment ja l'estarien esperant per fer-li pagar tot de cop.

Es podia veure: l'any anterior li havien retingut del sou mensual més de 5.000 euros; aquest any només se n'hi havien quedat dos mil. Ja ho tenim. Tres mil de l'ala que pot pagar en dos còmodes terminis.

I si no els tinc?, pregunta la contribuent. Sempre pot demanar un crèdit. Ja veurà com algun banc serà tan amable de fer-li confiança.