Ànima

En la fase de reinvenció del Sónar, que complementa la seva faceta de festival de música electrònica amb un congrés internacional sobre la transformació digital de les indústries creatives, hi ha un experiment artístic que mira de retratar l'ànima. Sí, ho heu llegit bé. Ho fa amb un escàner 3D que agafa una imatge tridimensional d'una persona, que acaba barrejada amb dos robots de dos metres que projecten una representació gràfica amb llum i colors. Això és obra dels estudis barcelonins Glassworks i Canada. I pensant en ànima i en Canadà, em ve al cap Wajdi Mouawad, l'autor de l'aclamada Incendis, que ara es pot tornar a veure a la Biblioteca de Catalunya amb Clara Segura i Julio Manrique (i que Núria Espert farà la temporada vinent en castellà). L'Ànima de Mouawad és torturada per records infernals i plena de replecs. Per cert, que Mouawad torna al Grec amb Soeurs, tot i que si voleu ànimes torturades no ens podem perdre al Romea La nit d'Helver, segons que recomana Borja Sitjà. Retratar l'ànima o buscar-la és un neguit secular. Francesc Parcerisas, premi nacional de Cultura d'aquest any (com Núria Espert), també té un traç metafísic al seu darrer 61 poemes, tot i que més que d'ànima parla de cos, de les mans, de la cerca del desig, la mà que palpa el cos de la noia, dones que són cases. I els Quicos, també premi nacional, canten a l'ànima i tenen ànima ebrenca. Per no parlar de les ànimes dels partits, les dues que tenia el PSC, les dues que tenia CiU. És clar que aquestes es mouen a ritmes diferents i es transformen i reagrupen. Les ànimes que ens aguanten, que passen de ser intangibles a tenir una impressió en 3D. És clar que la mateixa tecnologia que passa pel Sónar permet fer el procés a l'inrevés. Permet, amb unes ulleres especials, moure's en la realitat virtual, potser buscant l'evasió de la realitat del present. Construir-ne una de nova, imaginar-la, i veure-la. Esperem que la realitat transformada no sigui un somni etern, sense encant i sense ànima.