Atrapats

Llegeixo que cada dia una mitjana de quaranta mil persones van haver de fugir de casa seva, l'any passat. S'ho imaginen? Mentre vostè i jo fèiem vida normal i anàvem a treballar o a classe, a buscar els nens a l'escola, a comprar, a córrer o a fer una birra amb els amics, activitats que podem fer cada dia, hi havia més de quaranta mil persones en diversos punts del planeta que se'ls estroncava la vida, de cop. I havien de deixar la seva rutina per força –per la força de les armes– per la voluntat d'algú altre que els condemnava a un altre estatus, el de desplaçat. Que més de quaranta mil persones fugin de casa seva cada dia equival a gairebé seixanta milions de persones al cap de l'any. I aquesta és la xifra que ha donat l'últim informe de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats, l'Acnur. Aquest informe hauria de ser un senyal d'alarma per trencar una tendència que en comptes de disminuir ha anat a l'alça i en la qual milions d'homes, dones i, sobretot, nens es troben atrapats. Més de la meitat d'aquests seixanta milions són nens. I la pregunta que et fas de seguida és i quin futur els espera? Veient la poca eficàcia de la diplomàcia i la poca voluntat política d'allò que en diem la “comunitat internacional”, sóc pessimista. Perquè, si s'hi fixen, els que hem d'entendre que són els bons de la pel·lícula, de moment, van perdent la partida. Diplomàtics que no els fan cas, resolucions de l'ONU que són paper mullat, converses de pau i acords d'alto el foc que no prosperen o que s'incompleixen. Resultat: han perdut clarament la batalla contra homes armats sense pietat ni escrúpols i motivats per interessos polítics o religiosos que sovint són finançats pels mateixos països que fan veure que volen una pau duradora. I en aquesta espiral ens hi trobem tots atrapats, però amb la gran diferència que els que esperen el final de la pel·lícula –sigui quin sigui– no el veuran des del sofà de casa seva perquè els n'han fet fora.