Munté

És increïble que a hores d'ara encara sigui notícia el fet que una dona aconsegueixi un paper protagonista en política. Però així és. Per tant, benvinguda la decisió de situar Neus Munté com a vicepresidenta i portaveu del govern a més de consellera de Benestar Social. Tot i que l'executiu està lluny de la paritat, Munté serà, a partir d'ara, la seva cara visible. I això és una notícia.

El paper de les dones en el món de
la política –com en el de l'empresa, les finances, la comunicació...– encara pateix molts –i profunds– dèficits. Només cal recordar la increïble imatge que Alexis Tsipras va oferir el passat mes de
gener en presentar un govern on no hi figurava ni una sola dona entre els seus 13 ministres. Però tampoc cal buscar els exemples tan lluny.

Les passades eleccions municipals ens van deixar, com a gran novetat, la fotografia d'Ada Colau aconseguint per primer cop la vara d'alcaldessa de la
capital catalana. No obstant, si obrim l'angle, veurem que dels 947 municipis de Catalunya, només 172 hi han situat una dona al capdavant. És a dir, un 18%. Pel que fa les regidores que van ser
escollides el 24-M, no arriba a un terç del total de membres dels consistoris catalans.

La presència de les dones a la política no és una simple qüestió de proporcionalitat, és un tema bàsic de salut democràtica que, incomprensiblement, ni tan sols algunes de les democràcies més consolidades del món han aconseguit assolir. És també l'única via per incorporar als governs una manera diferent de veure el món, de plantejar els problemes i de buscar-ne solucions. La manera com ho veu, i ho viu, l'altra meitat de la societat.

Per tant, benvinguda la notícia d'atorgar un clar protagonisme a una dona en el govern de la Generalitat. La nova política que intenta obrir-se pas tant a Catalunya com a l'Estat no ho serà tant si no aconsegueix superar aquesta inacceptable exclusió.