LA GALERIA
El passeig
El darrer consistori de Lloret s'ha acomiadat traient els bancs antics, de ferro i fusta, del nostre “passeig”, per antonomàsia. Ja fa temps que aquest espai emblemàtic va sofrint retocs que l'allunyen d'aquell concepte de saló elegant, amb mides equilibrades idònies i un aire colonial, proporcionat per les palmeres, record dels vells indianos. Cada palmera, a vegades dues de juntes, estava envoltada del seu parterre, ple de flors. En algun moment s'hi van afegir, entre palmera i palmera, altres arbres i arbusts que mentre van ser petits eren graciosos però que un cop crescuts ofeguen el conjunt. Fa uns anys, un regidor amb gustos barrocs, hi va afegir testos amb flors, penjats de les palmeres –per sort, desapareguts–, i uns grans receptacles metàl·lics amb plantes a tall de complement. Això sí, perquè els clients de les terrasses dels bars no s'estressessin per caminar un o dos metres més, va partir els terraplens, inclòs el que acollia el monument a la marina mercant lloretenca (els elements del qual van ser apilonats) i hi va fer unes passeres amb troncs de fusta. Pel que fa als jardins que vorejaven la calçada, va deixar erma de dalt a baix la part que toca l'aparcament perquè els usuaris dels vehicles hi puguin posar els peus i entrar de dret al passeig, sense donar voltes. El passeig de Lloret, d'altra banda, ha tingut sempre dos àmbits: un que discorre de cap a cap davant de les cases, ocupat per les terrasses dels bars respectius. I un altre, paral·lel, més ampli, per on es passeja. Després ja ve la calçada, amb l'aparcament –ara amb la inclusió d'un sector per a motos, amb doble fila, que no acaba d'agradar a ningú– i l'espai de doble circulació. Entre els diversos àmbits hi ha rengleres de palmeres, i entre elles hi havia, de tant en tant, un banc dels clàssics, amb suport de ferro i tires de fusta adaptades a la forma anatòmica humana. Ara els bancs han desaparegut i han estat substituïts per uns altres de moderns –en menys quantitat–, com n'hi ha a molts llocs, col·locats, això sí, no en el lloc dels altres, sinó davant dels parterres, de la banda de dins del passeig pròpiament dit. No es necessita ser gaire intel·ligent per adonar-se que, més que pensar en els lloretencs en general, s'ha pensat en els beneficiaris de les terrasses a qui s'ha ofert, sense cap necessitat, tot l'espai lliure al davant.
I aquestes diferències sectorials molesten. Amb tots
els respectes, el passeig necessita un replantejament global com a lloc d'ús de tot el poble i recuperar la seva dignitat.