Enrampats

El mateix dia que el governador del Banc d'Espanya, Luis María Linde, clamava perquè els ciutadans recuperem el saludable costum d'estalviar davant l'“inexorable” futur sense pensions garantides, llegim a la premsa que el govern del PP mantindrà l'anomenat impost del sol, que és una manera insuperable de desmotivar els estalviadors energètics. És clar que en el lagarderià idioma d'aquest deixeble entusiasta de l'FMI estalvi energètic deu ser un barbarisme que li fa cruixir els timpans, igual com justícia social, fiscalitat dels rics o dignitat dels grecs. La manca d'una aposta clara per a la generació d'energia solar al país europeu més il·luminat per l'astre rei és un misteri tan profund com la formació de l'univers. Un univers, recordem, on els planetes no giren pas al voltant del Sol sinó al voltant de la Troica, aquest objecte de poder estratosfèric tan difícil de classificar, que tan aviat es pot comportar com un consell d'administració a l'ombra o directament com un forat negre capaç d'empassar-se la voluntat sencera d'un parlament democràticament elegit. Que ho preguntin, si no, als italians, que van assistir, impotents, a la substitució dels polítics que ells havien votat pels tecnòcrates que Brussel·les va elegir. O que ens ho preguntin a nosaltres mateixos, que encara formem part d'un estat governat per uns senyors que al matí renyen els que no estalvien i a la tarda atraquen els que, guiats pel sentit comú i pel respecte al medi ambient, van instal·lar plaques solars al sostre de casa. En realitat el sostre de casa nostra els importa poc, a aquesta gent que si quedem enganxats per la hipoteca abusiva no dubtarà a enviar-nos directament a sota el pont. Per això l'impost del sol escanyarà una mica més els que aspiraven a l'autoconsum energètic i continuaran encadenats a la xarxa elèctrica i a les factures que enrampen.