Bicicletes llicencioses

Fa una setmana, Teia Bastons va publicar, en aquest mateix espai d'opinió, l'escrit que jo pensava escriure perquè sortís avui a propòsit del determini de l'Ajuntament de Girona de multar els ciclistes incívics. Se'm va avançar vuit dies, la Teia, però és igual, perquè el seu article concloïa d'una manera tan explícitament negativa (“Temo molt que tot seguirà més o menys igual, o sigui, que circuli qui pugui i per on pugui.”) que no em puc estar de participar en el tema. Efectivament, malgrat la decisió municipal de sancionar els ciclistes infractors, molts d'ells encara se salten els semàfors en vermell, circulen en direcció contrària, van per les voravies i sense llums ni elements reflectors quan és de nit. Fa una pila d'anys, quan encara érem a la redacció del carrer de Figuerola, vaig escriure un article denunciant, precisament, aquestes transgressions del Codi, cosa que va indignar moltíssim un ciclista mig conegut meu, que em va escridassar de valent tot

reivindicant el dret de les bicicletes a cometre les mateixes infraccions que els vehicles de motor. D'aleshores ençà, res no ha canviat, excepte l'aparició en algunes zones de la ciutat de carrils bici curts i intermitents, si es té en compte l'actual configuració urbana de Girona. Penso que hi hauria d'haver un carril bici entre Pedret i el Pont Major, per exemple, carril que evitaria molèsties als conductors que han d'avançar els ciclistes en un vial que està pràcticament assenyalat amb una línia contínua de punta a punta, i als ciclistes que utilitzen el carril lateral, de direcció obligatòria en sentit Girona, per anar en direcció al Pont Major. És clar que la problemàtica es dóna, sobretot, dintre la ciutat, i sembla cosa dels àngels de la guarda que no succeeixin més desgràcies de trànsit atesa la freqüència i regularitat de les esmentades infraccions. L'amiga Teia apel·lava a un comportament cívic mogut, no per una possible sanció, sinó per ser la forma correcta i respectuosa de captenir-se, quan es va sobre dues rodes i en la resta de situacions. Quin optimisme!

Esperem que, potser algun dia, els ciclistes maleducats entenguin que les normes de trànsit també regulen la seva actuació, i que estan obligats a respectar-les encara que això no els agradi. I esperem, també, que se'ls enxampi i castigui quan les incompleixin, que serà, pel que estem veient, gairebé sempre.