De set en set
Bar L'Escola
Els bars modelen l'ànima dels llocs. De vegades, contaminant-la. O, per contra, aixecant àgores que ens impedeixen reingressar en la zona de la barbàrie. Sense els bars, la nostra vida lliure i confrontada seria inconcebible.
Ara fa quatre anys al poble de la Pera (Baix Empordà) l'Ajuntament va inaugurar el local social, comunament conegut com bar L'Escola, perquè el local es va habilitar en l'edifici on hi havia hagut l'antiga escola del municipi. Se'n va fer la concessió a la Jordina, una dona jove, càlida, assertiva i pragmàtica, amb gran sensibilitat artística, dots culinaris i molt conscient que les fites només s'assoleixen atorgant un sentit imprescindible a les persones. Per aquest motiu es va envoltar d'un equip de gent jove que també reunia grans qualitats professionals i humanes (la Sabina, en Víctor, en Jan, l'Anna...). El bar L'Escola podria haver estat, com tants d'altres, un bar adotzenat, de màquines escurabutxaques que pampalluguegen, bocata apallissat, David Bisbal com a tortura legal i cafè suc de mitjons. Però després d'aquests quatre anys, gràcies a la taumatúrgia de la Jordina, el bar L'Escola s'ha revelat com un miracle minimalista. Cuina de qualitat amb productes de proximitat. I una inestimable capacitat per alçar un dels ambients humans més complexos, transversals, intergeneracionals i decididament cívics que mai he conegut. Incitació dels sentits, de la intel·ligència, l'amabilitat i la decència,
en aquests quatre anys al bar L'Escola hi he vist gent rient, plorant, llegint, ballant, recitant poesia, contemplant exposicions, esclatant (literalment) per un gol, besant-se, assistint a actuacions musicals fantàstiques, presenciant espectacles infantils, participant en projectes
solidaris i en àpats de cuines d'arreu del món... I sobretot parlant, concebent la conversa com a mesura del temps. Quatre anys després, el bar L'Escola ja no és només un edifici que dóna a una plaça serena. És un punt d'elevació de les possibilitats, un hivernacle contra la inclemència dels dies. És gent, en el flux d'un viure civilitzant, i m'atreviria a dir que també feliç.