‘Aldeanos'

Feia anys que no ho sentia dir; i dècades que no ho sentia dir a una persona jove. Es diu Carolina Punset i és parlamentària, a les Corts Valencianes, de Ciutadans. Hi va haver un ministre espanyol –no recordo ara quin– que va dir que “si la gravedad no existiera, las cosas continuarían cayendo al suelo”. En aquest mateix nivell, la senyora Punset diu que el valencià ens fa ser “aldeanos”; que és una llengua minoritària i entranyable, però que no pot tapar una llengua universal. Com deia Maria Aurèlia Capmany, menys entranya i més justícia. La ciutadana Punset ignora que qualsevol lingüista, de qualsevol bàndol i de qualsevol universitat del món li explicaria que les llengües universals sempre han anat precedides per un exèrcit i que la immensa majoria de llengües del món són demogràficament minoritàries, però que qualsevol d'elles és un artefacte d'una complexitat i una solvència que és segurament el cim de la intel·ligència humana. Totes elles.

Ara bé, que menystingui la seva pròpia llengua fa una mica de feredat. Els sociolingüistes en diuen autoodi; sentir repugnància per la llengua d'Ausiàs March, el millor poeta europeu del segle XV; que pensi que el “valenciano” només serveix per parlar amb la tieta i advocar per la seva progressiva desaparició, fent-la un patuès irrisori, essent la seva pròpia llengua i per tant la seva pròpia cultura és quelcom que, com deia, feia molt de temps que no ho sentia dir, i menys a persones amb responsabilitats públiques.

Ja sé que documentar-se abans de parlar és treballós, però li asseguro, senyora Punset, que serveix per no ficar els peus a la galleda. Ara bé, si viatja per Europa, l'espanyol li servirà de ben poc. I com que formem part de la Unió Europea, el tema no és menor. I és que “en Flandes se ha puesto el sol”, sap? En qualsevol llibre d'història ho trobarà explicat. Millor aprengui anglès, dona. En valencià i anglès pot viatjar gairebé per tot el món. Provi-ho: no costa tant.