Opinió

Ara torno

Literatura per a enginyers

Podria dir-ho pels molts amics que són professors de llengua i literatura, la majoria dels companys que vam fer la carrera de filologia i que van triar aquesta sortida professional i, en força casos, vocacional. Tan sols per ells i per com viuen el que passa a les aules dels instituts i el que ells hi han passat i hi passen, podria defensar aferrissadament la importància de les hores de classe de llengua i literatura, i en general del que sempre n'hem dit lletres.

Em semblen desoladores les notícies que ja hi ha instituts que no ofereixen les matèries de literatura catalana i literatura castellana, que l'entrada en vigor de la Lomqe en redueix a la meitat les hores de classe (de quatre a dues) i que, a partir de l'any vinent no comptaran per a la nota de selectivitat ni entraran en les futures revàlides que preveu la llei Wert. I encara són pitjors si s'emmarquen en el procés de deteriorament dels ensenyaments d'humanitats en l'educació secundària. Els altres grans perjudicats per la nova llei són els estudis d'ètica i història de la filosofia, que pràcticament desapareixen, excepte per a qui les triï com a optatives. I tot això, repeteixo, no em sembla desolador només perquè tinc amics que s'hi
dediquen. És pel que ens diu de la societat que estem construint.

Aquests temps de crisi econòmica (i moral) han accentuat el debat sobre la utilitat de les humanitats en comparació amb els estudis tècnics i científics. Com si la utilitat només es mesurés en sortides professionals directes. S'ha insistit en excés a lligar els estudis universitaris a les empreses i les sortides professionals. És clar que hi ha més sortida per als estudis tècnics que per als humanístics. Perquè uns estan enfocats a necessitats concretes i els altres, en canvi, a part de les poques sortides directes, tenen aplicacions més conceptuals i abstractes. M'explico. Estic absolutament convençut que, per exemple, un enginyer industrial amb coneixements i sensibilitat per la literatura o la filosofia serà molt millor enginyer industrial que un que només hagi rebut formació purament tècnica. O que es pot ser un gestor molt eficient, però si no està connectat amb la sensibilitat, les emocions i l'ètica, hi haurà situacions que el superaran.

La literatura, la filosofia, no són només tenir coneixements enciclopèdics per saber qui és Narcís Oller o Descartes, són maneres d'aconseguir tenir un pensament propi, una sensibilitat complexa, emocions recognoscibles. I això és útil tant per a un futur professor o un escriptor com per a un enginyer biomèdic o un CEO. I no s'ensenya sol.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.