Opinió

La columna

‘Wild side'

Batega fort i tanca els ulls: és tot pell, a un pam de la pell de l'artista que la modela

Quan ell es treu l'univers sencer de la granota texana, et capgira l'ordre clàssic. L'elegància amb què emula el serpenteig del cable de l'assecador de mà remolca el teu món de rutina pètria cap al desnivell de la bellesa. Procura que els carrers et siguin territori amable, conquesta fina d'urgents trescades cap a botigues sense nom. Un pal d'escombra, un flascó d'alcohol (del medicinal) i sis rotlles de paper higiènic: personatges senzills dins una trama fonda plena de matisos. Excuses que tinten l'atmosfera de ginys, rialles, espadatxins dialèctics i bocam de cafè. Ell clava dentada a la tradició, salvatgement, fingint que circula amb bicicleta per la corda fluixa com una fera no domesticada. Però dins seu, hi bull tot, l'avantguarda, el blanc i negre. Fill de l'art racional amb què sega, fotografia, arpeja la guitarra o s'arrisca mar endins, canviant la marea, per fora es dibuixa com un manat de nervis diluïts a cop de tisora mentre sona l'últim hit dels Arctic Monkeys. Ell et fa notar el titani arran de coll. La fulla afilada llisca sobre la caròtide. L'artista manté el pols ferm, s'hi concentra sense badar boca, revisa l'instrumental i no parpelleja. I la maniquí resta dreta d'esquena a ell, immòbil, tant com pot. Batega fort i tanca els ulls: és tot pell, a un pam de la pell de l'artista que la modela. La pedra vella sutura la paret de miralls moderns, ruixadors antics i navalles intemporals. Estem a punt d'ultimar: l'artista i la maniquí es miren, somriuen per l'obra ben feta i temen el comiat. S'enamoren dels somriures, aquest parell, sense asos a la màniga. A ell no li pots canviar els pantalons, però li pots regalar un sospir, nomé un. El costat salvatge de la vida també flueix en una cruïlla de carrers, entre la gelateria sense vidres i el basar de roba acolorida. L'eclipsi s'invoca en l'escletxa d'un barri vell que arracona l'asfíxia històrica i ara cria ales blaves. I el dia t'ensenya que la vida es cou en una cadira antiga de barber i que, per si no fos prou, hi ha noves il·lusions palpitant sota la runa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia