Unitat, urnes, independència
Des de la manifestació del 10 de juliol del 2010, quan Òmnium Cultural va jugar un paper clau per aconseguir la unitat de convocants, sovint hem d'explicar per què una entitat cultural s'implica en afers polítics. La resposta curta és que “tot és política”. La resposta una mica més elaborada és que l'Òmnium actual és fidel a l'esperit dels seus fundadors, que fa 54 anys van crear una entitat per defensar la llengua i la cultura catalanes. Aquell grup d'empresaris posaven una part del seu patrimoni i de la seva tranquil·litat al servei del país; calia salvar la llengua per assegurar el nostre futur com un poble diferenciat dins del conjunt europeu. Volien que a Europa i al món hi fos present la personalitat catalana mentre la política franquista usava tota mena d'instruments per fer-la desaparèixer.
Avui, després de dècades de democràcia, observem que la vida dintre de l'Estat espanyol posa en risc el ple desenvolupament de la nostra personalitat. La llista d'agressions és llarga i coneguda. Volem ser responsables de la nostra vida cultural, social, política i econòmica (l'ordre podria ser l'invers?) i hem arribat a la conclusió que el millor que podem fer per la llengua i la cultura catalanes és treballar per la independència del nostre país.
Aquesta decisió l'entenem conjuntural; el nostre desig és ser una entitat cultural i per això no hem deixat de fer les activitats que ens han donat caràcter i credibilitat. Som els del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, de la Nit de Santa Llúcia, del Premi Sambori o de la Flama del Canigó. Aquestes iniciatives i segurament moltes altres, tornaran a ser els protagonistes únics dels programes que durem a terme en el marc de la futura Catalunya independent. Pensem que en moments transcendents com els que vivim la presència d'entitats que no som organitzacions polítiques té un paper aglutinador, que ens agrada posar al servei de la causa que ens il·lusiona a molts. Per això ens trobeu compromesos al costat d'altres entitats de la societat civil com són l'ANC i Súmate; de l'AMI i també dels partits polítics que tenen la independència al seu programa.
Quan falten només 11 setmanes per a la cita del 27 de setembre, la nostra tasca és aconseguir que anem a votar conscients que farem el referèndum que el govern espanyol no ens ha permès; volem expressar la voluntat de sortir d'un marc que usa la Constitució com un element de repressió de la voluntat dels ciutadans. Cal saber quants som efectivament els que volem iniciar una relació nova amb Espanya; una relació de bon veïnatge en la qual respectarem les nostres respectives personalitats.
Per aconseguir l'èxit, cal actuar amb la màxima unitat possible. No es tracta de posar condicions a la independència, ara cal aconseguir l'instrument que farà possible que Catalunya tingui una veritable política cultural, social i econòmica. I aquí sí que crec que l'ordre ha de ser l'invers! Sense disposar del control del pressupost públic, que és l'essència de la política, no es poden acomplir les responsabilitats socials i tampoc es pot parlar de política cultural.
Els socis d'Òmnium, que tenim sensibilitats polítiques i socials diferents, coincidim en el desig de donar suport als polítics que han tingut el coratge de posar la consecució d'un estat per a la nostra nació als seus programes. Compartim un objectiu que és prioritari i ens agrada constatar que la diversitat és compatible amb la unitat. Ah!, estigueu segurs que mentre debatem no oblidem que “Ara és l'Hora” de fer campanya. Tenim en marxa una gran conversa telefònica i necessitem voluntaris, hi sou benvinguts. Encara queden molts conciutadans que hem d'escoltar per encomanar-los la il·lusió de construir un país millor.
