Foc grec

Panos Kammenos, ministre de Defensa de Grècia i fundador del minoritari partit Grecs Independents, que governa amb Syriza, va dir el març passat: “Si Europa ens abandona en la crisi, la inundarem d'immigrants, i serà encara pitjor per a Berlín si en aquesta onada de milions d'immigrants econòmics es troben també alguns gihadistes d'Estat Islàmic.” Al costat dels aspectes comptables –entre els quals destaca l'entusiasme de tants contribuents de casa nostra per continuar subvencionant un estat decidit a no pagar els deutes i a incomplir els seus compromisos–, hi ha una dimensió estratègica que no es pot passar per alt. Grècia és a la frontera d'Europa amb una zona de creixent inestabilitat: al sud hi té el que queda de Líbia, amb un focus terrorista que està fent plans per envair Europa, i per la banda de Turquia, a l'est, li arriben cada dia centenars d'immigrants, amb menys ganes de quedar-s'hi que d'escampar-se a països més pròspers. És remarcable que un estat membre de la NATO adverteixi altres estats membres de la NATO que està disposat a fer-los arribar una onada de terroristes; n'hi ha per replantejar-se moltes coses. La cap de l'Eurojust (l'organisme de la UE encarregat de la cooperació judicial) acaba de declarar obertament que els assassins del califat estan travessant la Mediterrània camuflats en els vaixells pirata que transporten contingents migratoris cap a Europa, i també que els guanys d'aquest tràfic serveixen per finançar el terrorisme. En aquest context, fa gràcia veure com en el Parlament de Catalunya els partits que parlen de construir estructures d'estat viuen tan feliços que voten a favor del tancament dels centres d'internament d'estrangers. Tornant a Grècia, el buit de poder que deixin els europeus, Rússia s'afanyarà a omplir-lo, dins la seva lògica de satel·litzar les nacions cristianoortodoxes. Per tant, el més probable és que, d'una manera o d'una altra, continuem pagant la factura grega; i, amb la injecció d'arrogància que ha suposat el referèndum, encara semblarà que ens fan el favor d'acceptar que els mantinguem.