Naturalistes

El 1992, vaig fer de factòtum d'un director de documentals anglès que volia mostrar la cara més negativa de la Barcelona olímpica. Vaig haver de buscar-li prostitutes, escombriaires, figurants mal pagats de la Fura dels Baus, etc. perquè ell pogués “demostrar” que els Jocs eren una mena de farsa faraònica organitzats a posta per tapar la Barcelona obrera i/o marginada. El problema era que gairebé tots els entrevistats, per marginats que fossin, estaven ben orgullosos de la seva ciutat i trobaven l'omnipresència de les senyeres –que penjaven de gairebé tots els balcons– molt bonica. El director no va voler entendre aquesta paradoxa aparent, i el seu documental va acabar sent inversemblantment esbiaixat. De fet, la major part dels reportatges anglesos sobre Catalunya solen obviar (o malentendre) els aspectes diguem-ne identitaris del país. Que refrescant, doncs, veure dos documentals –d'una qualitat notable– que es van estrenar el divendres passat a la sala Miscelanea, al Raval. Fets per dos col·lectius de joves cineastes anglesos, Al mismo tempo mostra la feina de Voces, una orquestra a Nou Barris per a nens i joves que sovint han de superar tot de problemes personals; Above and below, d'altra banda, explica com diversos residents estrangers s'han apuntat als castellers de la Vila de Gràcia. El primer film es concentra en els músics, la majoria castellanoparlants, sense que hi falti alguna referència visual a la catalanitat plural de Nou Barris. Al segon, tothom parla en català o anglès i el catalanisme reivindicatiu de la colla de castellers es comenta sense que se'l jutgi. (És revelador, per cert, que els estrangers en qüestió tenien la idea preconcebuda –i ben falsa– que una entitat tan catalana mai no permetria que s'hi apuntés gent de fora.) O sigui, als dos films el context català es deixa entreveure amb tota naturalitat i sense escarafalls. Les meves gràcies a dos dels directors, Robbie Pyburn i Becca Playford, per haver-me'n informat, de tot plegat.