Polítics a la fresca

Han passat a la història aquells estius en què les notícies sobre política brillaven per la seva absència. Llavors, els diaris, ràdios i televisions explicaven tafaneries de com vivia la canícula de l'estiu el polític de torn. Seria interessant donar un cop d'ull a l'hemeroteca d'El Punt Estiu. Una edició especial diària i de gran audiència dels mesos de juliol i agost. S'hi retratava el glamur de la classe política en època estival. N'hi havia que mostraven públicament el seu iot, masies rehabilitades, apartaments vora el mar, cotxes descapotables, passejades amb cavall i moto, etc. Era una competició per veure qui ho passava més bé. Hi havia fins i tot una certa exhibició. Participaven de festes, cantades d'havaneres, concerts i balls nocturns a les discoteques. A les entrevistes tots coincidien a tenir una gran satisfacció d'haver-se conegut i destacaven la feina feta al llarg de l'hivern. Orientaven uns futurs plens d'esperança. Al mig de l'estiu hi havia el suquet d'en Pere Portabella al Baix Empordà. Era per cohesionar tots els bàndols. N'hi havia de dretes, d'esquerres, catalanistes, espanyolistes i fins i tot algun àcrata. Casualment, hi havia sempre una representació de tot l'arc parlamentari que canviava l'escenografia de l'hemicicle amb la casa pairal d'en Portabella. Jordi Pujol no era amant de la costa ni dels sopars d'en Portabella i convertia Queralbs (Ripollès) en el seu centre del món. A diferencia d'ara, tenia sempre la porta oberta a la premsa.

Ara, l'estiu s'ha complicat. No hi ha cap polític que vulgui ensenyar les seves pertinences públicament. Amb el temps han vist el pa que s'hi dóna i no volen anar més enllà de la declaració de béns que per llei han de formular i que des de fa uns dies estan un xic més especificades al web del Parlament de Catalunya i del Congrés. Aquest any, per molts serà difícil combinar la vida laboral i la familiar. Uns, per la feina que genera el panorama electoral del 27 de setembre i, d'altres, perquè es veuen acomiadats abans d'hora i amb la necessitat de buscar-se feina. Malgrat que a l'estiu tota cuca viu i a una setmaneta o dues no hi renunciarà ningú...