El ‘mojito' pestilent no és el problema

Passeig marítim de la Barceloneta. A una banda, sorra i aigua, i a l'altra, una cinta d'asfalt, amb bancs i arbres, que regalen una ombra espessa. Damunt la sorra roent, sota un sol inclement, s'hi estenen i entretenen turistes de totes mides i condicions, gent de cartera plena, venerable motor econòmic de la ciutat. A l'asfalt, ocupant els bancs ombrejats, o seient a la soca generosa dels arbres, s'hi apleguen una altra mena d'estrangers. És gent vinguda a Barcelona no per devoció sinó per obligació i que esperen que escampi la policia per assaltar la platja a practicar el vell ofici de guanyar-se la vida. El problema no és el mojito pestilent que uns venen i els altres compren sinó el mur invisible que separa un i altre costat del passeig.