Keep calm
Un acord per a l'endemà
i sabem què passarà l'endemà
El 27 de setembre serà monumental. S'ho han pres seriosament els mitjans de comunicació europeus, que parlen de la fita extraordinària d'haver aconseguit unir en una sola llista actius tan importants per al país. S'ho han pres seriosament des de Madrid; en menys de vint-i-quatre hores Mariano Rajoy va activar la maquinària jurídico-político-tuitaire per intentar evitar el caràcter plebiscitari de les eleccions. I el que és més important: s'ho han pres seriosament els ciutadans d'aquest país, que són –som– els qui, introduint un vot dins una urna, convertirem les eleccions en el referèndum que no ens van deixar fer.
Més enllà de la composició de la llista –només els negociadors saben les complicacions que deu haver tingut poder teixir aquest acord– el més important és que s'aclareixen dos dubtes, dos interrogants crucials que pesaven com una llosa damunt el procés. El primer: votarem el 27-S, sí, confirmat. Ja feia setmanes que la sospita que es posposés el 27-S per falta d'acord s'estenia i fins i tot començava a guanyar alguns adeptes a les diferents trinxeres. Aclarit, doncs, el primer dubte.
I el segon: ja sabem què passarà a
partir del 28 de setembre, perquè la virtut de l'acord de la llista és que inclou un acord per a l'endemà. S'han escurçat
els terminis que preveia el full de ruta perquè la situació de provisionalitat duri al mínim possible i per poder-nos avançar a l'atac jurídic i penal que vindrà del govern de l'Estat, que no es quedarà de braços plegats.
Ara ja sabem que la primera decisió que prendrà el Parlament serà la de fer una declaració d'independència per a l'obertura del procés constituent de la República Catalana. I sabem també que hi haurà un govern de concentració nacional amb Artur Mas i Oriol Junqueras al capdavant que faran la transició cap a la independència. Estem en bones mans –civils i polítiques– i sabem què passarà l'endemà. Ara toca treballar per guanyar.