Microcosmos empordanès

Diuen que microcosmos és un petit món amb dues connotacions: complet en si mateix i anàleg a un altre de superior. Ramon Llull (commemorat especialment aquest any) ho deia a la seva manera: “Com és a dalt, és a baix.” L'home és un microcosmos, els pobles ho són, i l'Empordà ho és. Paradigma de comarca, l'Empordà ho té tot, no li falta res; clima particular, situació de privilegi, gastronomia pròpia, romànic i modernisme, muntanya i mar, tot ho ha assimilat al llarg de la història, hi ha passat tothom, i difícilment s'hagi de sortir de l'Empordà per a alguna raresa o excepcionalitat. I la gent: genis universals, inventors i polítics, pintors i cuiners, pensadors i poetes, artistes i entregent amistosa, xerraire i fosforescent. L'Empordà no sols és comarca, sinó que també és estat mental.

Durant els anys de Figueres, vaig tenir la sort i el goig de conèixer molta gent, bona part de la qual m'anava sorprenent in crescendo: un dia era un cuiner genial; l'altre, uns personatges excèntrics i divertits; l'altre, uns botiguers amabilíssims; l'altre, un col·leccionista de rellotges i un de joguets; l'altre, un músic original i esventat… I entre els col·leccionistes precisament n'excel·lia un que és la discreció personificada, un personatge que m'ha costat d'arribar-ne al fons de la valoració, tot i que deu fer uns trenta anys que ens coneixem.

És en Lluís Benejam. Només algunes dades mostren la importància del seu arxiu-col·lecció amb ingent material cinematogràfic. En el seu catàleg hi consten cap a trenta mil cartells de pel·lícules de cinema provinents d'arreu del món i uns vint mil programes de mà, d'aquells que abans es repartien a l'entrada o a
la sortida dels cinemes per anunciar la següent programació. I la cosa va força més enllà: també col·lecciona fotocroms, diapositives publicitàries, fotolits, discos de vinil, llibres, marxandatge… tot relacionat amb el cinema.

Per sobre de tot, en Lluís sempre destaca que la seva fita amb tot això no és la de fer-hi calés, sinó que ho posa a disposició dels estudiosos. I, finalment, una sentència aclaridora, que destaca amb fervor; diu que “col·leccionar no és comprar”. Fa temps que m'ho va ensenyar, però fins ara, passat el temps, no ho he entès perfectament, a la vista de com actua i s'explica davant tot aquest autèntic i ben especial tresor.