Els problemes, les solucions

Consideren ells, els que manen, els que tenen la paella pel mànec, els que haurien de vetllar per mantenir la pau civil, els que sempre han remenat les cireres, els que s'alternen en el poder a les grans institucions, els que es consideren sagrats guardians de les essències pàtries, els dipositaris de la sobirania popular i únics intèrprets de l'esperit de la transició, ells, consideren que asseure's a la taula per parlar seriosament del problema més greu d'Espanya seria una mena de traïció, un reconeixement de feblesa que no es poden permetre. I així anem.

El president Rajoy va saber dir que Catalunya no serà independent. Podia haver dit que la setmana entrant plourà, o que el Madrid guanyarà la lliga que està per començar. Aquestes afirmacions només corresponen als seus desitjos, però que no es fonamenten en cap lògica real. Rajoy afirma, com ho fan tots aquells que demanen el vot dels espanyols, el que li sembla més productiu electoralment i menys compromès políticament. No patiu, Catalunya no s'independitzarà. Per tant, no cal fer res per evitar-ho. Si de cas, castigarem els que diguin o propugnin el contrari. Ja està.

Cert que si un president de govern assumís que té un problema hauria de fer dues coses: primer, provar d'entendre i explicar com s'ha produït el desajust; segon, mirar de trobar-hi solucions. En aquestes dues fases el podrien ajudar les ments pensants de tot el país. Els polítics, els historiadors, els sociòlegs, els líders naturals de la societat, els opinadors professionals de la premsa, de les ràdios, de les tertúlies de la televisió, tots haurien d'haver dedicat moltes hores a entendre les causes de la desafecció catalana i a seva deriva actual.

Un cop conegudes les causes, les mateixes ments haurien d'haver dedicat esforços a trobar maneres de desactivar-les. Ho han fet? De cap manera. Com si algú que mana molt hagués donat consignes indefugibles, tots els mitjans d'abast estatal s'han dedicat només a desautoritzar, ridiculitzar, desmentir, amagar, criticar, amenaçar i insultar els ciutadans pacífics que hem sortit reiteradament al carrer en defensa del procés cap a la independència.

No sé si algú coneix algun cas en què aquest clamorós amagar el cap sota l'ala hagi donat bons resultats. A Espanya, amb tota evidència, no. Tot un imperi colonial en el que deien que mai es ponia el sol se'n va anar a fer punyetes mentre els responsables de resoldre les coses feien veure que no passaria res. Sabeu què en penso? Que no volen admetre el problema perquè les solucions que saben els fan més por que el mateix problema. Pensen que qui dies passa anys empeny. Ja s'ho trobaran.