Vista des del mar

La Costa Brava, la del Maresme i fins a Barcelona. Un amic que té una embarcació considerable, un àgil veler, proposa una sortida fins a Barcelona amb dues nits en dos dels ports que il·lustren el litoral: el de Blanes i, pujant, el d'Arenys de Mar (ambdós amb tracte i serveis que necessitarien millorar). Navegarem –la vela té coses que, per als neòfits, resulten fascinants–, farem uns àpats exquisits i conversarem sobre el que el tòpic atribueix als homes en aital context: política –el procés, l'antiprocés i la Colau–; economia: Grècia, la crisi (hi ha empresaris); les dones, amb el previsible punt de grolleria que, com el racisme, més o menys només frena la civilització, etc. Però on volia anar és a la decepció que envaeix qui descobreix amb detall i sense trampa la costa des del mar. Amb detall perquè els sis o set nusos (10 o 12 km/h) permeten no deixar cap racó visible per verd. I sense trampa perquè la realitat poc té a veure amb el que hem vist a la tele; encara recordo allò de Catalunya des del mar, crec que se'n deia: felicitem amb retard els editors de les imatges per l'ofici i l'esforç que devien fer per evitar o dissimular que tanta lletjor no emergís a les pantalles. Per terra els desficis ja els coneixem i la reiteració ens ha fet indolents, però per mar els no navegants habituals ens hem hagut de desprendre de l'almívar nostrat, factura dolça Catalunya. Entre la Tordera i el Besós el litoral és anodí, diríem que avorrit: sobre el teló de fons de la monòtona serreta litoral, la platja de sorra és contínua i sense entrebancs; aquest diorama suporta un seguit de blocs d'apartaments pràcticament ininterromput (algun hivernacle) que uneixen Blanes amb Barcelona. Quant a la bellesa de la Costa Brava encara permet el que va escriure Ferran Agulló, l'inventor del nom, el 1908: “Oh, la nostra costa brava, sense parella al món!” En efecte, segueix resistint les obliqüitats d'alcaldes, arquitectes, promotors i urbanistes; als clàssics despropòsits, com ara les cèlebres torres de Palamós, cal afegir-hi la nova lletjor de les barres de tots els ports construïts o ampliats els darrers anys, particularment el búnquer temible que presenta el de Blanes gràcies a la insensibilitat i a la massa de formigó. Un dels companys ens facilita un bany de realitat recordant-nos que això és el que vol i ha volgut el turisme, és a dir el que ens va permetre d'abandonar el pedaç, l'espardenya i els cigrons dels genolls; és empresari del ram i té raó, però, Déu nos en guard d'un ja està fet, s'ha de seguir fent així?