Lleis

En moments de desànim, molts advocats expliquen que guanyen o perden els casos no pas en funció de la llei sinó en funció del jutge que els ha tocat. Per bé o per mal, les ciències socials no són exactes. Per això mots pensen que el debat sobre el dret a decidir que es viu a Catalunya té més a veure amb la famosa “voluntat política” que no pas amb la legalitat vigent. He de suposar que en la darrere trobada entre Felip V i el president Mas aquest va ser el tema central. Si només van parlar de la calorada, malament. Per sort, en democràcia, les voluntats polítiques es poden anar conformant sobre la base d'eleccions lliures que donen el protagonisme legítim a uns o altres representants i modulen la canviant situació política. A final d'any, el panorama polític a Catalunya i a l'Estat s'haurà aclarit i és probable que hagi variat substancialment. Vull creure que serà llavors que s'iniciarà un debat polític i s'acabarà la desqualificació gratuïta i la pràctica de l'esport de veure qui la diu més grossa, que és tan arrelat a la pell de brau. El gran repte –i l'obligació de les institucions d'aquí i d'allà– és veure de quina manera s'articula un debat mínimament informat, que és el que caracteritza les societats obertes. Compartir informació fonamentada és la primera condició per debatre, i quan hi ha debat es troben solucions. Els arguments legalistes del PP menystenint les legítimes aspiracions de molta gent i el seu to d'advertència policial irrita i exacerba els sentiments de molts. A l'altra banda, plantejar les eleccions del 27-S com un aval per a la declaració unilateral d'independència basant-se en una exigua majoria parlamentària i obviar-ne les severes complicacions que se'n derivarien a Catalunya, Espanya i Europa no sembla, francament, gaire seriós. Les lleis poden canviar-se, és clar, però perquè siguin respectades han de ser el resultat de processos respectables acceptats per les parts implicades. El preu d'això és que, sovint, per anar de pressa s'ha de saber esperar.