Peppone

En la meva joventut, fa una pila d'anys, descobrir l'obra de Giovanni Guareschi fou un regal, quan expressava la contradicció d'una continguda admiració mútua d'un capellà catòlic i un alcalde comunista, en una imaginària població rural propera a la roja Bolonya. La lectura era una immersió en la senzilla realitat que envolta tradicions i ideologies, on la lògica imposa les seves raons per sobre de suposats valors sublims, encara no demostrats.

Deu estar bé que el govern de Barcelona recordi que som en una societat laica i, com a tal, el programa de les Festes de la Mercè perdrà l'ofici patronal, que es convertirà en un acte privat sense assistència de les autoritats. Cada cosa al seu lloc, diu l'alcaldessa, tot i que es tracta d'unes festes lligades a una referència religiosa, com ho són la majoria de festes majors del país. Superat el component de fe i religiositat, també cal superar el component tradicional i fins, potser, el cultural, quan la tradició mana sobre castellers, bèsties de foc i balls de festa. Tot al seu lloc i, com escrivia l'amic Vicent Sanchis fa un parell de dies a aquest mateix diari, haurem de recordar l'experiència de Robespierre i la Revolució Francesa.

Al meu poble també tenim festa major per la Verge d'Agost i les autoritats fan cap a l'ofici de festa, en què, per cert, els gegants de la ciutat entren a l'església per fer l'ofrena a la patrona. Ara, que governen les esquerres alternatives, deuen considerar que s'ha acabat la presència oficial i el comú farà campana. Em sembla bé, quan la nova política arracona la vella. Però, la setmana passada, al final del Ramadà, el govern municipal no faltà al trencament del dejuni i acompanyà la comunitat musulmana en tota la festa. Laïcisme?, normalitat?, greuges comparatius? Només preguntes.

No crec que Ada Colau ni l'alcaldessa del meu poble siguin noves versions de Peppone, ni tan sols que Martínez Sistach es pugui comparar amb Don Camilo, però la realitat del comú és força complexa. Ens caldrà retornar velles lectures i intentar respostes convincents o, almenys, acceptables.