De set en set
De rendes
“Qui no vol treballar, que no mengi”, diu sant Pau; ara, qui no vol treballar, té posades les esperances en la renda mínima universal. Cobrar un sou per no fer res és el somni de tots els ganduls que la creixent tendència a la demagògia experimentada per la majoria dels partits polítics ha convertit en una promesa electoral. Els anuncis de crear milers de llocs de treball que animaven les campanyes d'antany han estat substituïts pels de destinar més i més partides pressupostàries al pagament de subsidis. ¿Ningú no veu que el que estan fent és escurar les últimes guardioles i que sense treball efectiu no pot haver-hi guanys tangibles ni benestar ni perspectiva de futur? El lamentable “Que inventin ells!” d'Unamuno comença a ser complementat pel “Que treballin els altres!” Hi ha una campanya de desestimulació del treball que comença a les escoles, amb els aprovats polítics i el bandejament de l'esperit competitiu. ¿Qui vol estudiar, si tant el qui ho fa com el qui no ho fa passen de curs de la mateixa manera, i més aviat el que s'imposa és abaixar el qui destaca? Igualment, ¿qui vol treballar, si el salari mínim del qui treballa i la renda mínima del qui no treballa són gairebé iguals? Encara que, ben mirat, si es considera que per treballar fa falta haver invertit en formació i gastar en desplaçament, vestuari i carmanyola, no surt a compte al costat de l'ociositat subvencionada que en fa prou amb una domiciliació bancària. “En el desvagament els homes aprenen a fer el mal”, deia el gran Cató, un dictamen ètic ancestral en què coincideixen totes les cultures; aquests últims anys, entre nosaltres, el mal s'identifica amb el treball, amb l'ambició i amb el progrés, i sorgeixen veus que promouen la improductivitat i prometen costejar una vida lliurada a l'oci a tothom qui vulgui apuntar-s'hi. “Així, poc aixecarem el país”, li deien abans a algú que s'estava sense fer res; ara hi ha qui diu que volen aixecar el país posant en primer terme del programa el repartiment de rendes, indiscriminat i sense contrapartides. Quines voltes que fa la vida.