‘Off'

Som en període vacacional. M'estreno en l'ús d'aquest adjectiu que l'IEC inclou en les últimes modificacions del diccionari en línia. És cert que també som en període vocacional. Aquest, en canvi, ja hi era de fa temps. De vocacions n'hi ha fa segles i de vacances no tant. I, a més, les d'aquest 2015 són estranyes. Un escenari electoral com el que es prepara desperta les vocacions de servidors públics i molta gent dóna el sí per anar a les llistes del sí o a les del no. I aquesta vocació aixafa la guitarra d'aquells que estan en mode vacacional. Perquè la campanya és a tocar. De fet, el que s'estila ara en plena era de les xarxes és el mode off. Que vindria a ser com el cartell en línia del “Tancat per vacances”. Off és el contrari d'on. Ho sé per les joguines, o pels transistors, els primers manuals d'anglès. Qui s'acomoda en l'off justament no vol que se sàpiga on és. Després d'una vida exposada, publicant els millors instants, muntanyes i platges, concerts i llibres, aniversaris, pel·lícules, amors i desamors. Després de setmanes penjant els aforismes ensucrats, hi ha qui s'ensobra i es torna invisible dient off. Abans l'off ens sonava del correu del tsar, Miquel Strogoff, que corria que no el coneixia ni sa mare i deixava els amors amb un sospir. Desaparèixer, fer-se fonedís, invisible com les ciutats imaginades d'Italo Calvino. Mode off, com hi ha mode real, de la mateixa manera que a Twitter diuen #estàpassant, per cridar l'atenció, perquè ja no ens creiem res del que passa, i no ens creiem res de ningú. La paraula donada, i la paraula signada ja no serveix de res, ni que sigui davant de notari. El notari ara és la xarxa, el Facebook, el WhatsApp. Mal ho tindria avui García Espuche, a diferència del 1714, per saber si els catalans fumem en pipa, toquem la guitarra o si heretem la lluna. L'off vacacional, la desconnexió, permet fabular sobre com serà la vida, el mode real al tornar a la feina, i permet començar el plebiscit entre l'off i l'on.