Què votaran?

Deixeu-me començar amb una obvietat clàssica: el temps passa volant i en un tres i no res ens plantarem al 27-S. S'haurà convençut els possibles indecisos (que en realitat no ho són, però fem veure que sí) que votin una opció independentista?

Mentre esperem el número d'il·lusionisme del govern espanyol i de les clavegueres de l'Estat per desprestigiar algú, miro al meu voltant, la gent amb qui em faig, i no deixo de pensar i de rumiar a veure si puc treure l'entrellat de què votaran en aquest proper venturós o malastruc dia.

Tinc un conegut molt més jove que no pas jo, nascut a Terrassa, que tot i haver fet amb tots els ets i uts la immersió lingüística no parla català ni amenaçant-lo amb una DUI. De fet, m'ha arribat a dir: “A veces no te entiendo, porque ¡tienes un catalán tan cerrado...!” És clar, en ser nat al Camp de Tarragona, penses que potser has deixat anar alguna cosa com ara “Aqueta xiqueta menja bajoques...”, però tret d'algun lèxic mínim que tinc diferenciat, el meu català és exactament el mateix que el que es parla a qualsevol racó del Vallès Occidental. Si és que es parla. Perquè ja som al capdavall del carrer: aquest que diu que no m'entén amb tota la tranquil·litat del món pot fer la vida que vulgui obviant el català: al quiosc, a casa, a la feina, a la discoteca, al cinema, a la benzinera... Això sí, a l'hora de votar (se li veu el llautó) triarà Ciutadans o el PP o qualsevol altre torrabolets per l'estil perquè, és clar, “los catalanes nos queréis imponer la lengua y, además, os inventáis lo de «Espanya ens roba»”.

Posats a rumiar, em pregunto: què votaran alguns companys de fatics periodístics que treballen en mitjans espanyols? A última hora s'esparveraran i, per no perdre la feina, triaran l'opció que ens vol negar el dret històric que tenim, democràtic i irrenunciable, de ser un país com qualsevol altre. Perquè, de represàlies en aquest sentit, si guanyem l'opció independentista, segur que n'hi haurà. Ja sabem com les gasten a Espanya.

I els actors catalans que treballen allà, què votaran? Aquesta colla d'enrabiats permanents que, com que els donen feina a Madrid (pagant nosaltres també: TVE, pel·lícules subvencionades, teatres públics, etc.), tenen sempre les penques de dir que a Catalunya no els volem, i que, en canvi, a la Meseta els fan reverències, cosa que, al capdavall, és el que volen.

Què votaran els meus veïns barcelonins enfadats amb mi perquè he demanat que se solucioni un problema de l'antena col·lectiva que, curiosament, m'impedia veure tots els canals de televisió que emeten, en català? Amb totes les cadenes espanyoles, ells ja passaven (i això que són catalanoparlants).

Què votaran aquests venedors d'El Corte Inglés, per dir un nom a l'atzar, que es dirigeixen a tu sempre en castellà i que, quan els contestes en català, fan cara de contrariats? És més, de vegades tampoc no t'entenen, perquè les expressions “camall” o “estret de baix” sembla que siguin realment difícils de capir.

Què votaran els protagonistes reals de Gente bien, el sainet d'en Rossinyol (ja comença a fer angúnia escriure Rusiñol) en el qual el senyor conde, acabat de fer, demana a sa mare que quan vinguin visites faci el favor de parlar-los en castellà? Sembla mentida però, d'aquests, encara n'hi ha, i molts.

Veient el panorama, jo no les tinc totes. La victòria del sobiranisme la veig ajustada, per no dir exigua. Potser sí que fora bo fer una compra massiva del llibre És l'hora dels adéus?, d'en Xavier Sala i Martín, i regalar-lo a la gente bien, actors, venedors d'El Corte Inglés o terrassencs rojigualdos perquè s'adonin, d'una vegada per totes, que per molt que se sentin espanyols, pel que fa a la butxaca, que és el que més dol, t'acabaran donant pel sac, tant o més, que als catalans independentistes. Potser així s'adonaran, encara que no vulguin, que també els tracten com a catalans.