A la tres
Independència contra la calor
“La canícula no espanta el sobiranisme, que continua actiu”
Apatia, irritabilitat, mal humor, confusió, problemes de salut mental, descens del rendiment físic i menor capacitat de reacció. Aquests són alguns dels símptomes que, segons els experts, provoca la persistència de temperatures excessivament altes. Una circumstància que com bé sap tothom per experiència pròpia és la que predomina aquest estiu a casa nostra. Una canícula que s'allargassa insuportablement i afecta, en diferent grau però de manera inapel·lable, petits i grans, alts i baixos, prims i grassos, unionistes i... independentistes? Ep, aquí hi tenim una excepció. Perquè amb aquesta calorada i la xafogor demencial que ens envolta el personal sobiranista encara té esma per apuntar-se en massa a la Via Lliure de la Diada, omplir la plaça de Sant Jaume (ara que omplim diagonals i països de punta a punta sembla senzill, però fins fa uns anys era impensable aconseguir-ho, i menys en un dia d'agost roent) o col·lapsar el web de la formació Junts pel Sí per apuntar-se a fer de candidat simbòlic.
Les ganes de 27-S són palpables arreu del territori. És cert que els més de 100.000 inscrits a la Meridiana són molts menys dels que calen i que si s'arriba a 40.000 persones compromeses amb la llista de Romeva i companyia (o de companyia i Romeva, segons els detractors), això també queda lluny del parell de milions llargs de vots que caldria per anar bé a les urnes. Això no obstant, a l'hora de marcar tendències sí que resulta indiscutible que hores d'ara qui està més motivat, mobilitzat i conscienciat són els entusiastes del projecte de la Catalunya independent. Potser la majoria silenciosa està fent la becaina a l'ombra d'algun pi o capbussant-se a mar i ja farà sentir la seva veu. Potser. Ja ho sentirem a dir. De moment, l'avantatge en la cursa de la il·lusió, de les ganes i la motivació el tenen els que volen construir un país nou on de calor no en faltarà, com fins ara, i del que falta ara n'hi haurà.