De set en set
Cridar l'alto
Hi ha un article de la declaració dels drets humans de l'ONU, el 13è, sobre el dret a circular lliurement dins un estat i el dret a sortir del propi estat i de tornar-hi, i un altre, el 14è, que reconeix el dret a buscar asil en cas de persecució; però no s'hi parla de l'obligació de cap estat de rebre, ni molt menys de mantenir, tots els estrangers que vulguin anar-hi. A partir d'aquí, tot és especulació sobre el que podria ser o demagògia sobre el que hauria de ser; el fet és que els estats deixen entrar o fan sortir qui volen. En el cas dels europeus, interessos a curt terme i compromisos diplomàtics, que obeeixen a estratègies mai no divulgades, han fet que les portes d'entrada hagin estat massa temps obertes. I ara tot són presses. Quan es parla d'endurir les polítiques d'immigració, com són els casos d'Holanda, de Dinamarca o del Regne Unit, és perquè fins ara eren confuses, irresponsables, dispendioses i generadores de conflicte. Haurien d'haver-ho pensat abans, molt abans. Ara hi ha molts creuers pirata que aboquen centenars d'individus a les costes del sud d'Europa a la llum del dia, i tothom vol tractar-los com a nàufrags que cal salvar; i després hi ha cues per travessar els passos fronterers, i tothom diu que cal atendre les seves necessitats però que ho faci el país veí perquè a casa nostra ja no podem més. La Unió Europea, per cert, hauria de servir per a aquestes coses, però per posar-hi remei, no pas per agreujar el problema establint quotes obligatòries que ningú no pensa complir. La improvisació comunitària haurà de ser compensada per l'enfortiment estatal, i les efusions líriques seran bandejades amb reglaments inspirats pel realisme. Ja tothom sap què s'ha de fer en les fronteres, defensar-les, i què no s'ha de fer, ignorar-les. Temps era temps, una àmplia gamma de polítics s'aplegaven per cridar papers per a tothom i prometien generoses prestacions universals. Ara ja han entès que no s'ho poden permetre. Aquí encara no es diu, perquè com sempre serem els últims, però aviat tocarà.