Turistes

Un cop més, aquest estiu els turistes hauran salvat la nostra economia i, un cop més, hauran estat també la causa de tots els nostres mals. Són contradiccions del nostre caràcter i de la salabror mediterrània que ens corre per les venes. Els mateixos turistes que omplen les terrasses i els hotels –i de passada les butxaques dels empresaris– són els mateixos que després orinen a les voreres i fan un xivarri de mil dimonis als balcons. Si més no, els posem a tots al mateix sac. Si repassem la llista de greuges hi trobarem de tot: per culpa dels turistes el nivell de la qualitat gastronòmica de les ciutats costaneres ha baixat en picat; també per culpa seva, espais emblemàtics com les Rambles de Barcelona han quedat desposseïts de gràcia autòctona fins a adquirir una personalitat de peix bullit; els turistes són els principals culpables de la indigència prostituïda que campa en la penombra de les cantonades urbanes; igualment, són responsables d'aquesta plaga decibèlica de molèsties permanents anomenada pisos turístics; i finalment són els culpables necessaris de la imposició de la discutida taxa turística. Els turistes no ens agraden perquè quan els mirem ens contemplem a nosaltres mateixos, capaços de viatjar a l'estranger i acabar aixoplugats de manera inexplicable en botigues de roba i locals de menjar ràpid idèntics als que tenim a casa nostra. A més, els turistes tenen l'empipadora qualitat de fer-nos sentir turistes a la nostra pròpia ciutat quan ens pregunten una adreça i descobrim que el nostre GPS mental té més punts cecs del que desitjaríem. Els turistes arrosseguen una mala anomenada que prové de la nostra infantesa. Als anys seixanta, en ple bum, dels turistes en dèiem estrangers i al seu costat experimentàvem complex d'inferioritat perquè ells eren més alts, més rics i més lliures que nosaltres. I ara que ens hem fet grans, més lliures i no tan rics, el que ens fa ràbia és assemblar-nos-hi massa. Pobres turistes, han vingut un any més a salvar-nos l'economia i, nosaltres, desagraïts, els mirem de reüll. Això sí, amb l'esperança que l'any vinent tornin.