‘The green mile' i els trèvols

Fa dos anys Santi Vila va fer una frase impressionista: “El cinturó de ronda de Figueres és un autèntic corredor de la mort.” El conseller és home il·lustrat, amb un excel·lent domini del mot i l'oració, i de la semàntica i la prosòdia; això no li ho poden pas retreure –que no ho fan pas– els seus adversaris ni els seus detractors. L'exalcalde va formular aquesta sentència llavors d'uns accidents, més greus que els de costum, produïts en aquest escalèstric de deu quilòmetres, i la va dir per queixar-se que el ministeri no té prevista l'ampliació del vial fins que les granotes portin sabre. En aquell moment va trobar-se-li a faltar que, acompanyant el retret, no exigís la gratuïtat de l'autopista entre el Pertús i on ja ho és, en aquest moment de Vilademuls fins passat Girona. Ara el conseller ha fet una altra frase referida al mateix tema: “No té sentit que la nostra gent s'estigui matant en una carretera nacional (ai, la nació!) que va en paral·lel a una autopista buida, això no ho entén ningú.” Ep!, ara la cosa canvia. Vist que de moment no sembla pas que les granotes es proposin de cenyir-se arma blanca, Vila potser s'ha desenganyat del ministeri de la seva amiga Ana Pastor i ha afegit l'autopista per al tall del telediari. La necessitat de fer aquest tram de franc clama al cel, sobretot després de la notable millora que ha representat la gratuïtat del tram gironí i l'ús obligatori per als camions (gràcies, Bàscara!). Si això passés –la dita graciositat– el vell camí ral quedaria com una carretereta casolana, provincial. I llavors no caldrien trèvols faraònics com els que hom ha programat per als encreuaments de Garrigàs-Creixell i Pontós. Ara és molt evident que a la carretera de l'Escala no calia perpetrar uns accessos-sortides elefantíacs per millorar la carretereta que hi havia, resoldre la circulació d'un trist mes a l'any i evitar de travessar els pobles; van canviar el biscúter per un autobús, quan amb un Fiat Uno passàvem, més barat, més pràctic i menys embafador. I tornem-hi: s'han aprovat i adjudicat els trèvols que dèiem, i que costaran deu milions d'euros que, pels que s'ho empassin, diu que quedaran en set, quan, amb el gran trànsit per l'autopista, uns simples carrils d'acceleració, desceleració i central serien suficients. Marta Felip ha dit: “Una via d'un sol carril en la principal connexió amb França al segle XXI és sorprenent.” Estimada Marta, que deia Martí Pol, el segon carril ja està fet i és a tocar. Per què Girona sí i Figueres-Empordà no?