‘Egalité'

Els cementiris no són pas una atracció turística menor. Hi ha gent que hi dedica les vacances. Alguns van a venerar les tombes d'il·lustre personatges, altres volen plantar-se, emocionats, davant del sepulcre d'aquell escriptor que els ha fet tanta companyia. A prop de casa hi ha els que van a la Sinera d'Espriu, un necrològic vocacional, o els que s'arriben a Cotlliure a veure Antonio Machado i a sentir dignitat republicana. Uns van a Ginebra buscant la tomba de Borges, altres a París per poder imprimir encara un altre petó a l'escultura que vetlla el cadàver d'Oscar Wilde. A Venècia, el cementiri ocupa literalment tot el perímetre d'una petita illa, la isola de Sant Michele, i allà reposen en un equilibri inestable –com totes les construccions venecianes– les làpides d'Ezra Pound i d'Igor Stravinsky. Els necroturistes hi posen els peus amb la sensació d'haver entrat en un enorme vaixell de morts a la deriva. Als cementiris sempre hi ha alguna lliçó per aprendre. En un viatge per terres de cultura francesa uns quants amics anàvem discutint sobre els tres pilars de la revolució que ens va situar en la modernitat: liberté, egalité, fraternité! No vèiem cap altre programa polític encara tan lúcid, tan noble i tan urgent. En un moment determinat i sense saber ben bé per què ens vam trobar davant del petit vell cementiri de Céligny, un poblet a la Suïssa francesa. Hi vam descobrir, amb gran sorpresa, la tomba del gran actor gal·lès Richard Burton. Què hi feia allà l'home que havia encarnat Alexandre Magne, Marc Antoni, Thomas Beckett o el dissortat Leo Trotski? No sé per què el tantes vegades marit d'Elizabeth Taylor va anar a morir en aquell poblet, però aquell atzar ens va propiciar una frase memorable. Al damunt de les estridents portes del vell cementiri hi havia una inscripció gravada: “L'egalité est ici”. Un corol·lari sensacional sobre els principis de la revolució francesa i de tots les altres. Els cementiris projecten una llum inapel·lable sobre les aspiracions humanes.