A la tres
75 anys d'un cop de piolet
“Aquell dia d'agost Ramon Mercader matava Trotski”
Entre les fites més curioses que commemorem a casa nostra destaca el cop de piolet que un tal Jacques Mornard va clavar, a Mèxic, a un dels grans caps pensants del segle XX. D'aquell gest en fa 75 anys justos. La víctima va ser Lev Trotski, que moriria l'endemà, i el jove que es feia dir Mornard era el barceloní Ramon Mercader. Aquells fets han fet vessar litres de tinta i generat metres de cel·luloide embolicant l'episodi en una nebulosa de misteri, ombres i silencis, habituals en aquest tipus de fets generats per la cara B de la Història, la de l'espionatge, les oficines d'intel·ligència i els serveis secrets.
Coincidint amb l'aniversari rodó ha sortit una obra que aporta llum sobre el cas enretirant algunes cortines, desmentint aspectes distorsionats i desentrellant dubtes. Es titula Ramon Mercader, l'home del piolet (Ara Llibres). El signa Eduard Puigventós. Una lectura àrida que a canvi de l'esforç regala al lector no només el trepidant cas d'un crim d'estat encarregat per Stalin. També obsequia amb la descripció d'un grapat de personatges secundaris molt més consistents que el mateix assassí. Un és, naturalment, la víctima. Una altra és Sylvia Ageloff, simpatitzant trotskista nord-americana que s'enamora cegament del botxí fins a facilitar-li, inconscientment, la feina. El tercer nom és el de Caritat del Río, o Caritat Mercader, mare de Ramon, dona torrencial, passional i freda alhora, figura demencial que mereix ella sola una biografia, una novel·la o una pel·lícula de les bones.
L'home del piolet retrata el criminal català més internacional. No és per sentir-se'n orgullosos com a país, però sí per documentar-se sobre una mort on, per cert, l'ombra catalana és més allargada que la projectada pel piolet: uns anys abans, l'impulsor del trasllat a Mèxic del soviètic proscrit havia estat un altre català, Bartomeu Costa Amic. I encara més rocambolesc resulta el fet que el primer metge a atendre Trotski un cop ferit de mort fos el doctor Wenceslau Dutrem, exiliat barceloní que vivia a la zona. Un curiós cercle fatal amb triple accent català.
