Ascensors urbans

Quan es va conèixer pel diari la instal·lació d'un ascensor al Grup Sant Daniel, algunes persones assídues dels camins de Sant Daniel elevaven la mirada en passar-hi, per tal de veure'l. L'equívoc es produeix perquè hi ha una vall de Sant Daniel de tota la vida, el barri que abans havia estat municipi independent i que ha tingut sempre un sector habitat que comença després del monestir de Sant Pere i s'escampa fins al monestir de les monges. Però no és aquí on s'ha construït l'artefacte: les cases elevades d'aquell sector tradicional continuaran sense elevador, com tampoc el tenen els habitants de Montjuïc i en altres llocs on faria falta. La Girona vella està edificada en indrets costeruts, que reclamen accessibilitat.

Cinquanta anys enrere, per tal de donar cabuda a les famílies d'immigrants, es va edificar a la zona de
Vila-roja, tot circumdant el cementiri, a la sortida del carrer del Carme. En el primer grup d'habitacles –una seixantena– hi conviuen actualment els antics habitants amb nouvinguts de moltes ètnies, amb una relació de bon veïnatge. Varen titular-lo Grup Sant Daniel perquè forma part de l'antic municipi. Aquests van ser els primers blocs construïts, i per tant no existia encara el conflictiu barri de Font de
la Pólvora, proper a l'anterior. I és
aquí on hi ha l'ascensor que ha de permetre evitar la pujada que separa les cases del baix del barri. És una instal·lació autònoma, moderna, de formigó i vidre, d'uns vint metres d'alt,
i amb un pont tot cobert que comunica la sortida de l'ascensor amb el
carrer de dalt. Fa molts mesos que està acabat i a punt, però no s'ha posat en funcionament. Aquest fet enerva els veïns que no poden fer-lo servir. Els han posat la mel a la boca però han de continuar pujant pels seus mitjans.

Ara encara es pot veure net de pintades, perquè està circumdant de tanques que no hi deixen acostar, i fa molt de goig. Però l'experiència que tenim d'un altre ascensor urbà a la pujada de Sant Martí –al costat de la Diputació– no permet fer-se il·lusions. En aquest, les pintades i grafits competeixen amb els serveis de neteja que intenten esborrar-los. Sembla que el fet que una tribuna urbana es vegi sola dintre d'un muntacàrregues és de suposar que els estimula per donar peixet als esprais que atresoren a les butxaques, i activar-los amb frenesí. El resultat és depriment per als usuaris, fins que hom s'hi acostuma i no en fa més cabal. Quan els estudiants d'infermeria o de magisteri tornin a classe acabades les vacances i facin servir aquell ascensor, el trobaran de nou fet un cromo.

Els residents del Grup Sant Daniel diuen que no s'inaugura per “qüestions electoralistes”. Algú està esperant per fer-se la foto.