Mundials amb mascareta

Des de fa unes setmanes centenars de fàbriques de Pequín i Tianjin han reduït la seva activitat, com també s'han clausurat temporalment centrals tèrmiques. Les autoritats sanitàries de la capital xinesa han adoptat draconianes restriccions del trànsit rodat i fins i tot han tancats rostidors i cuines a l'aire lliure. Tot un ingent paquet de mesures per reduir la contaminació que no són conseqüència de l'explosió de la terminal de contenidors de Tianjin, tot un desastre humà i mediambiental, sinó de la celebració dels mundials d'atletisme. Pequín, una ciutat on la intensa contaminació no la fa precisament la ciutat ideal per córrer a l'aire lliure, acollirà fins diumenge que ve centenars d'esportistes d'elit que hauran de suportar uns nivells de contaminació que es troben molt lluny dels estàndards internacionals de seguretat. Els xinesos ja van intentar minimitzar els efectes de la contaminació amb motiu dels Jocs Olímpics del 2008, una operació de maquillatge d'una economia no s'ha caracteritzat precisament pel respecte al medi ambient.

Altre cop els responsables de l'esport s'han decidit per triar el lloc menys idoni per a la pràctica d'esports a l'aire lliure amb una manca de respecte per als atletes i la seva salut. Tot per a lluïment del govern o la ciutat de torn, amb l'ombra de la sospita de la corrupció i el cop de talonari. El mateix que ha passat amb la tria antinatural de Qatar com a seu del mundial de futbol del 2022. Les corrupteles dela FIFA, amb presumpte compra de vots, no han estat impediment perquè Qatar, un país amb un clima tòrrid que no té tradició futbolística, mantingui la seva candidatura per organitzar una de les principals competicions esportives del món. Com tampoc ho han estat les reiterades denúncies sobre la vulneració sistemàtica dels drets humans al país qatarià. En resum, el poder del petrodòlar, com el d'un potència com la Xina, fa que per damunt del sentit comú s'imposi el talonari.