Construir consensos sobre el ‘top manta'

Al voltant de la qüestió del top manta un té la sensació que, si ens abstraiem del brogit del moment i excloem els extremismes, hi ha una certa base sobre la qual cimentar una mínima política de consens en la matèria. D'aquesta manera, i amb tots els matisos que calgui, sembla bastant sensat considerar que els venedors són la cara visible, però alhora l'escalafó més feble,
de la problemàtica i, per tant, no s'ha d'orientar la
possible solució, sobretot, en la seva repressió. Perquè, a més de ser injust, serà inútil. Com ja s'està veient. Si, per contra, comencem per aturar-nos a analitzar que darrere hi ha unes xarxes a perseguir que s'encarreguen d'explotar-los i subministrar-los gènere, potser en farem més via. O ni en això estem d'acord?