Meridiana- nòmetre

D'aquí uns dies, la Meridiana de Barcelona esdevindrà una unitat de mesura. És una circumstància que escau a una de les excepcions del pla Cerdà, rigorosament ortogonal llevat de la Diagonal i dos carrers de nom i orientació geogràfica: el Paral·lel (incloent-hi Creu Coberta i Sants), i la Meridiana. El primer s'arrenglera amb la latitud del paral·lel 41° 22' 24” N, i el segon, amb la longitud 2° 10' 20” E en relació amb el meridià del reial observatori de Greenwich. Abans del 1884, però, el meridià de referència era el de París. La Revolució Francesa va promoure l'establiment del sistema mètric decimal, amb els seus múltiples i submúltiples de deu en deu i amb equivalències entre longitud, pes i capacitat. L'objectiu era posar fi al galimaties d'unitats de mesura propis de cada territori. No cal dir que això passava a tot arreu i que els Països Catalans, per exemple, tenien també un vast repertori amb mil matisos distintius entre zones i comarques. Doncs bé, el 1790 l'Assemblea Nacional Francesa decideix impulsar un nou sistema de mesures, per la qual cosa s'estudia la longitud exacta de l'arc del meridià terrestre que passa per París, des de Dunkerque fins a Barcelona. Les peripècies dels científics i el seu pas per Catalunya són apassionants, però aquí constatem només que finalment es va establir el metre com a deumilionèsima part d'un quadrant de meridià terrestre. El 1795 va ser adoptat oficialment a França. El Paral·lel i la Meridiana són perpendiculars entre si. La prolongació dels traçats es troba en un punt del port de Barcelona, justament on hi ha l'antiga torre del Rellotge, que era el far del port vell i punt geodèsic de referència del mesurament per triangulació del segle XVIII. La punta de la sageta mira ara cap a un altre indret. L'11 de setembre s'escriurà una nova pàgina de la Meridiana com a unitat de mesura. No de capacitat ni de longitud, sinó de força.