Molts d'anys, Manacor

Al llarg dels segles hi ha hagut alguns textos de caràcter polític que han passat a la nostra història col·lectiva per la seva força o transcendència. Em vénen al cap alguns exemples, des de les cèlebres paraules “Volem, estatuïm” que obrien la Constitució amb què Pere el Gran va establir la sobirania pactada entre el rei i Catalunya fins a les proclamacions de la República Catalana de Macià i Companys, el mític discurs de Pau Casals a l'ONU que arrenca amb el cèlebre “I am a catalan” i el “Ja sóc aquí” del president Tarradellas.

Des del dia 25 d'agost hi ha un document més per afegir a la llista. En aquest cas no ve pas del Principat sinó de Manacor, la qual cosa encara li atorga més valor. És la imprescindible carta que el batle, Miquel Oliver, va enviar al cap d'estat major de les Balears, Rafael Baena, negant-li, amb un text memorable per la seva elegantíssima contundència, la petició de celebrar un concert commemoratiu de la creació, ara fa 300 anys, de la regió militar balear. L'argument principal és demolidor: “La creació de la Capitania General de l'Estat a les Balears és una conseqüència del Decret de Nova Planta, en què, per dret de conquesta, les Illes Balears perdien les seves institucions centenàries.” La resta de la carta ha estat profusament difosa en aquest mateix diari i a les xarxes socials. No tinc el plaer de conèixer el batle Oliver, i suposo que algú pot trobar exagerat que el situï, trencant una mica el catalanocentrisme, al costat de personatges com ara el rei Pere; els presidents Macià, Companys i Tarradellas, o l'insigne violoncel·lista Casals. Però en aquests temps en què els moviments polítics tenen tendència a anar de baix cap a dalt, l'actuació del batle d'una petita ciutat mallorquina mostra com en democràcia la força de la dignitat té més força que tot un capità general de regió militar carregat de medalles que haurà de fer tocar a retirada la seva banda militar. Molts d'anys, manacorins, molts d'anys.