Res no és casual

Tot el que va passant des de fa temps respecte a Catalunya, i el que passarà fins al 27-S i després, no és ni serà fruit de la casualitat. Per exemple:

Que no s'allargui el termini per votar anticipadament als residents catalans a l'estranger si no és que són militars. I quants d'aquests han estat censats els darrers mesos al nostre país?

Que es digui als residents a l'estranger en alguns consolats que aquestes eleccions no seran reconegudes, o que se'ls faci dir: “Cataluña es España.”

Que es practiquin registres anunciats prèviament als seus mitjans en locals de partits i entitats a favor de la independència, fent-ho coincidir amb un important acte preelectoral d'aquesta tendència.

Que es faci una vaga de Renfe per la Diada i en canvi el 12 d'octubre de l'any passat es fessin descomptes als assistents als actes unionistes.

Que apareguessin informes inventats, filtrats als seus mitjans respecte al president de la Generalitat o a l'alcalde de Barcelona a les envistes de les eleccions corresponents, no sabem si per intercessió d'alguna imatge de Mare de Déu condecorada…

I aquesta llista, volgudament incompleta, la podreu anar allargant les properes setmanes amb noves actuacions de les clavegueres de l'Estat, contra tot aquell que pugui representar un perill per a la seva unitat. Si en veurem, de mentides! I veureu accions d'una certa violència física d'alguns teòricament incontrolats, per sembrar la por.

Seria bo que des d'un organisme de la Generalitat es fes un informe documentat sobre tota aquesta casuística i s'enviés a instàncies internacionals: que vagin fent-se un retrat del que és un estat pseudodemocràtic, amb un franquisme sociològic àmpliament estès. Res no és casual: és causal!