A Felipe

Fa quatre dècades vostè va sortir del Congrés de Suresnes com a nou líder del PSOE i amb una resolució política que deia que el restabliment de la democràcia requeria “amb caràcter inexcusable” mesures com el “reconeixement del dret d'autodeterminació de totes les nacionalitats ibèriques” per decidir “lliurement” les relacions que hagués de mantenir “amb la resta de pobles que integren l'Estat espanyol”. No dret a decidir, no. Dret a l'autodeterminació! Caram. Quin trencament! Però hi ha una cosa que no entenc, Felipe. Encara amb un notable suport del franquisme a Espanya –i a Catalunya, no ens enganyem–, que els catalans haguessin votat la seva autodeterminació com a poble, no hagués fracturat “dramàticament” la convivència? Al cap i a la fi, el clam majoritari aleshores era l'Estatut... I, en canvi, després de 38 anys de governs democràtics, de 35 d'autonomia, ara “l'Estat espanyol” (com li deien vostès), i els seus ciutadans, estan menys preparats que fa
40 anys per a l'exercici “inexcusable” del dret a l'autodeterminació dels
seus pobles? No ho entenc.

O sí. Alguna responsabilitat hi deu
tenir vostè també...

Perquè vostè és molt llest. Per això, no li fa vergonya voler fer por a la gent que ho va patir, insinuant que es trauran els tancs? No li sap greu haver-se allunyat tant de la realitat que creu que colen arguments tronats com el d'Albània o com que no podrem comerciar amb “Iberoamèrica” perquè parlarem català? No li molesta afegir-se a la dreta que diu feixistes i nazis a milers de catalans?

Vostè ha estat un del millors polítics d'Espanya. Podria haver actuat d'home d'estat. Per què no ha defensat un referèndum i ha fet pedagogia assertiva a favor del no? I ja sé que unes eleccions no són el millor mecanisme. Però, es votarà, i després es seguirà fent política. Vostè ja sap de què va això. De veritat, no li sap greu haver-se tornat tan conservador per la porpra del poder i els diners?