Vides truncades

La nit del 29 d'agost del 1936,
des de la carretera de Gandia a València, cap a les deu i mitja, una veïna que vivia en una casa propera va sentir uns trets. L'endemà va enviar la seva filla, que tenia onze anys, a veure si podia saber el que havia passat. La noieta va trobar, al peu de la carretera, dues monges esteses a terra. Una d'elles tenia una ferida per la part del ronyó dret, que encara sagnava; i l'altra estava de bocaterrosa, amb una ferida al cap. La primera era la germana Dolors Oller Angelats, nascuda a Banyoles –uns cognoms ben banyolins–, que tenia seixanta-set anys. L'altra es deia Josepa Morabal Montaner, era de Gandia, i només en comptava trenta-cinc. Sembla
que aquesta no va voler separar-se
de Dolors –que era la superiora– quan la varen anar a buscar, i així va córrer la mateixa sort. Varen ser enterrades al cementiri de Xeresa –al terme municipal on havien mort– i després de la guerra van ser traslladades al de Gandia.

Per altra part, Catalina Margenat, nascuda a Girona l'any 1876, assistia com a vetlladora un malalt al carrer Mallorca número 259 de Barcelona quan va esclatar la guerra del 1936; l'ambient era molt insegur, i les notícies d'assassinats corrien de boca en boca. Així que, havent conegut el clima de violència existent, la família del malalt no va deixar que Catalina marxés de casa. Però, al cap d'un mes, “al primer pis amaguen una monja”–va ser la denúncia de la portera de l'edifici– i els milicians irromprien i la trobaren al costat del malalt. Se l'endugueren a empentes i rodolons a un lloc conegut com l'hipòdrom, i allà va morir. El cadàver fou portat a l'Hospital Clínic, i posteriorment la sepultaren en una fossa comuna al cementiri de Montjuïc de Barcelona.

Així s'escriuen els fets d'aquestes dones que ahir foren elevades a la condició de beates en un acte solemníssim –més pompós que reflexiu– sense precedents en l'Església gironina.

Els seus noms de pila havien estat canviats pels de Fidela –Oller– i Facunda –Margenat– seguint un costum religiós de permutar-lo en el moment de prendre els hàbits. Haver estat occides els concedeix el primer graó en l'escalafó del martirologi romà. Imaginem les seves vides callades, obedients, metòdiques, sortint al capvespre de dues en dues per anar a vetllar malalts durant la nit, tot passant rosaris.

Tres vides truncades per la violència, sense la qual segurament mai les hauríem conegudes, igual com no haurem conegut el de tants altres milers de dones, cridades per una llagosterenca, Maria Gay Tibau, la fundadora de les Religioses de Sant Josep, que descansa al peu de la capella del cementiri de Girona. Una obra que avui s'estén a mig món.