S'aixeca el teló

S'aixeca el teló polític després d'un pròleg d'estiu marcat per les preses de possessió dels nous consistoris, pels nomenaments dels nous alcaldes i per la posició dels grups de l'oposició respecte als sous i indemnitzacions. Enguany els alcaldes tindran un sou ajustat a dret. I què vol dir, això? En els darrers anys, sobretot en l'anterior mandat, la presumpta corrupció ha ocupat bona part dels titulars dels mitjans de comunicació. Amb la nova constitució dels ajuntaments, la resposta a les expressions socials de contenció econòmica dels sous ha estat diferencial segons municipi, partit de govern i història anterior. La nova llei sobre la racionalització de la despesa de l'administració local ha fet que la majoria de sous dels alcaldes hagin anat a la baixa fins a situar-se en els límits marcats per la llei. Això és important però no suficient, ja que abaixar-se el sou no és millor pel fet de fer-ho sinó pel global de la despesa que la fa més o menys justa, però no legal. No entraré en aquesta qüestió perquè ja ha estat prou debatuda en els mitjans. El problema al qual no es preveu fer front és el de la contribució dels alcaldes a altres tasques, siguin diputacions, consells comarcals, parlaments, associacions i d'altres que impedeixen la presència permanent de l'alcalde en el seu municipi, on té el compromís electoral més important.

Alguns alcaldes han ajustat al màxim possible el seu sou, dietes a part. Lloret, Calonge, Cassà, serien casos per analitzar, però d'altres es troben a l'extrem contrari com el de la Bisbal i en aquells en què governa la CUP. Hi ha també molt municipis en què l'alcalde no té sou assignat, normalment municipis molt petits en nombre d'habitants. Tot plegat ha fet que la primera i gran preocupació dels nous consistoris hagi estat assignar el sou dels diferents càrrecs electes. Santa Coloma de Farners, Figueres i Blanes, per exemple, han tingut problemes per aprovar les retribucions dels seus càrrecs electes. Amb pressupost del 2015 aprovat, la discussió dels primers dies ha consistit en el debat dels sous d'alcaldes i regidors. Gran debat, important diria jo, per la crisi econòmica que patim. Però el més impactant ha estat que un alcalde no es pugui abaixar el sou ni el dels seus regidors perquè l'oposició no els ho permet. Aquest és el cas de la ciutat de Barcelona, amb l'Ada Colau al capdavant, que ha volgut ser coherent amb els seus principis polítics. I és increïble que l'oposició hagi fet un torcebraç guanyador amb el govern per mantenir les seves prebendes i beneficis en un moment en què són molt importants els gestos i la imatge d'aquells que han de defensar el bé comú. I més enllà d'això, del control sobre els ingressos i la participació en altres institucions que ocupen el seu temps, seria reprovable que alcaldes i regidors, però sobretot els primers, no dediquin el seu temps al seu municipi com a prioritat. No és una qüestió econòmica sinó d'imatge. Potser així sobrarien assessors, gerents, caps de gabinet i altres llocs singulars que també generen despesa a càrrec de tots els ciutadans. No seria augment de costos, potser, caldria veure-ho, però si insuficient atenció a la causa ciutadana per a la qual s'han presentat. La remuneració ha de ser digna per la responsabilitat que tenen, però no hem de confondre aquesta responsabilitat amb el que perceben per la seva feina, i ni de bon tros si la comparem amb sous de presidents, membres de consells d'administració de bancs i de grans empreses o amb polítics que utilitzen la porta giratòria per renyar, amb una mà, i parar la mà amb l'altra. Sols la ciutadania, si aquesta ho vol i ho creu convenient, hi té la darrera paraula. S'aixeca el teló també en la política del govern de l'Estat, on la paròdia constitucional té massa protagonista per tan poca obra. En veurem només el pròleg, o també l'epíleg?