Les enquestes són molt semblants

Una pregunta freqüent que em fan és per què les enquestes difereixen tant. La primera resposta és que les enquestes ben fetes, si es miren amb mínima perspectiva (d'on venim i cap a on anem), són molt i molt semblants. La majoria de les diferències són estadísticament menors, malgrat que la lectura política pot variar significativament, sobretot depenent del punt de vista i de les expectatives de cadascú.

El cicle actual no és una excepció. Tots els treballs demoscòpics ben fets estaran d'acord amb les principals conclusions: una, Junts pel Sí guanyarà clarament les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya, fins al punt de flirtejar amb la majoria absoluta a la cambra catalana; dos, la CUP anirà més enllà de duplicar el seu suport, garantint que les llistes explícitament independentistes puguin sumar majoria absoluta de diputats si així ho volen; tres, en el bàndol unionista, Ciutadans avança amb molta força i tot indica que serà la segona opció més votada, això sí, amb menys d'un terç de la llista guanyadora; quatre, el PP i el PSC reculen a mínims històrics, si bé els populars es recuperen un poc respecte a uns mesos enrere, però entre als dos els costarà sumar 30 diputats; cinc, per altra banda, Catalunya Sí que es Pot té perspectives d'anar prou més enllà del que feia ICV-EUiA tota sola, però res indica que hagi de duplicar o tingui opcions d'esdevenir alternativa, i, sis, la Unió liderada per Espadaler i Duran, malgrat l'espai mediàtic i institucional, rep un suport testimonial que la deixaria fora del Parlament, en primera instància, tot i que alguns analistes, per pudor o prudència, li atorguen alguna possibilitat, ja que el llindar de representativitat és del 3%, una xifra tècnicament petita i gairebé sempre dins els marges d'error.

De coincidències, n'hi ha moltes més, encara que no totes es publiquin. Per exemple, la participació es preveu que serà similar a la del 2012 (entre el 65 i el 70% i escaig); o que hi ha molts indecisos (més del 25% del cens!) i volàtils (gent que té una primera opció però encara podria canviar d'opinió).

Aquests darrers indicadors són els que fan més difícil d'ajustar resultats i alhora els que determinen, en gran mesura, les “petites” diferències que veiem en les enquestes. En la majoria dels casos els analistes treballem amb diferents escenaris, tots plausibles, i forquilles en els percentatges de vot i, evidentment, escons. No hi ha altra manera, quan es tracta de distribuir un percentatge entre més de vuit opcions, ja que qualsevol variació minsa d'una afecta l'equilibri de la resta. I aquí rau la principal dificultat per a l'analista, ja que, tot procurant reduir incerteses, tria els detalls que estima que són més probables d'esdevenir-se.

Així doncs, les enquestes l'encerten molt, però no ho encerten tot. I per sobre de tot, cal entendre que descriuen el present i no predeterminen res. No parlen del futur. És la gent la que les escriu a cada moment.